Un estímul addicional
Europeu. Jugadors encara sense equip volen aprofitar l’aparador del torneig per reivindicar-se. Alguns d’ells ja han fet soroll en el seu debut
En aquest punt de l’estiu, hi ha qui encara no té destí per a aquest proper curs. Sigui per les raons que sigui –altes pretensions pròpies o poc interès de clubs–, la realitat és que alguns jugadors amb bagatge a primer nivell s’han plantat al campionat a l’atur. Del seu rendiment en aquests dies, en pot dependre el seu futur i, en aquest sentit, tots han debutat responsabilitzats. Des del primer instant.
Finès de Nova York
L’actuació de Markkanen ho va eclipsar tot, però Finlàndia difícilment s’hauria estrenat amb triomf sense Jamar Wilson. Va intervenir directament en els darrers deu punts dels seus en el quart període –tres assistències i un bàsquet que va forçar la pròrroga– i en el temps addicional va decidir el partit amb determinació, en una acció individual davant Westermann, cinc segons abans del final. El base nacionalitzat (1984) va debutar amb la selecció nòrdica en l’edició de 2015 i la seva bona actuació li va obrir la porta del Partizan. El curs passat, va jugar a l’Estudiantes.
També va lluir Benzing, que ha deixat el Tecnyconta després de dos anys. No hi ha gaires alers de 2,08m amb les seves condicions i canell –el caràcter i la duresa en el joc ja és una altra història– i el seu rol de pes amb Alemanya és perfecte per destacar. De fet, l’exterior (1989) ja va treure suc del primer dia. Un company a Saragossa en l’exercici passat també està sense equip, i també és un pilar amb la seva selecció. És el cas de Martynas Gecevicius (1988), una peça de confiança d’Adomaitis, el nou seleccionador lituà. Només Kalnietis, que no té recanvi de garanties a la posició de base, va jugar més que ell. Menys valorable encara és l’actuació de Jon Stefansson, sobretot per la contundència de la desfeta islandesa de dijous, en el debut. Tot i la seva veterania, l’escorta (1982) encara és un dels valors de la seva selecció, que té en la verticalitat i el tir exterior les seves grans apostes. I, contra Grècia, va ser el segon que va llançar més a cistella (9), darrere de Palsson (13).
Ahir, qui va alçar la veu va ser Van Rossom. El belga (1986) va aparèixer en escena amb el canell molt afinat i va exercir per propulsar a la seva selecció en la segona part, per trencar la igualtat contra la Gran Bretanya. Després de tancar una etapa a València de quatre anys, el base –i, en concret, els seus dos genolls– té un examen en la cita. El Madrid n’està especialment atent, perquè el té al cap per cobrir la lesió de Llull.