Bàsquet Europeu

Ja no és el que era

Europeu. Tan sols un terç de les seleccions han inclòs un nacionalitzat a les seves plantilles en la cita d’enguany, i pocs han tingut un paper rellevant

El magnífic europeu de Bo McCalebb el 2011 –va dirigir Macedònia fins al quart lloc, quan mai més han accedit ni a quarts– va crear tendència. Arran d’aquell èxit, va augmentar el nombre de seleccions que van decidir apostar per incloure un nacionalitzat a l’equip per buscar un salt qualitatiu pel que fa a resultats. Una peça, originària sobretot dels Estats Units i a qui es dona el passaport sense que tingui –hi ha de tot, però en la majoria de casos– lligams previs amb el país. A canvi, ell obté diners i una nacionalitat que li pot obrir portes. En moltes lligues, com la Lliga Endesa, és molt diferent ser extracomunitari que comunitari.

Absències

En l’edició d’enguany, únicament l’han inclòs set seleccions, just la meitat que fa dos anys (14). En alguns casos, l’experiència empírica no va donar els fruits esperats i han desistit. En d’altres, no han trobat cap relleu de garanties al que els havia funcionat –el cas més flagrant és el de Croàcia i Draper, que havia disputat els tres europeus anteriors– o no han disposat d’ells perquè no tenien resolt el futur (Mirotic, amb Espanya) o per lesió (Bobby Dixon, amb Turquia, o Matt Lojeski, amb Bèlgica).

Dels que hi eren, només Michael Dixon i Howell es troben en top 10 estadístics. El primer, en assistències, i el pivot, en punts i valoració. Geòrgia ha patit sempre dèficits en la posició de base –en el passat ja havia nacionalitzat Pullen i Hickman– i Dixon ha estat l’escollit per dur el timó aquest cop. Encertat en el tir, la seva llacuna han estat les pilotes perdudes (4 de mitjana). Howell ha suposat una de les poques coses potables d’Israel en el torneig. Encertat (69,3% en tirs) i incisiu (3,3 recuperacions), no va jugar el darrer partit per lesió. Tots dos s’han acomiadat de la cita, com Slaughter. El base polonès es va perdre els dos últims partits per lesió i se’l va trobar a faltar, sobretot contra Grècia.

De Tyrese Rice, se n’esperava més, però té temps encara d’alçar el vol. Llevat de fogonades puntuals –últim quart contra Croàcia–, se l’ha vist estranyament dispers, descentrat. Tampoc no acaba d’estar fi Anthony Randolph, per bé que el duet fantàstic eslovè (Dragic i Doncic) n’han minimitzat els efectes. Peça de rotació, acredita un 31% en tirs de camp, amb 9% en triples (1/11), en la seva primera experiència amb l’equip balcànic. Quant a Wilson i Burns són peces secundàries –sobretot l’últim, amb Itàlia (25 minuts en pista fins ara)–, per bé que Wilson va ser clau en el debut victoriós de Finlàndia contra França, en la pròrroga.

*Anthony Randolph
Eslovènia
Ha tancat la primera fase amb 8,4 punts, 5,8 rebots i 1,6 taps en 21 minuts.
*Jamar Wilson
Finlàndia
5,7 punts i 4 assistències de mitjana en 14,4 minuts fins ara. No ha tingut cap minut en els dos últims partits.
*Richard Howell
Israel
Ha acreditat 17,8 punts (61,5% en tirs de dos) i 5,8 rebots en 28,2 minuts. No va jugar en l’últim partit, lesionat.
Christian Burns
Itàlia
Paper residual en la rotació de Messina, amb 1,3 rebots en 8,3 minuts i participant només en tres partits.
*Tyrese Rice
Montenegro
10,8 punts, 2,5 assistències i 1,8 pèrdues en 21,2 minuts. Ahir va descansar.
*AJ Slaughter
Polònia
Lesionat contra Finlàndia, només ha pogut disputar tres partits: 14 punts i 4 assistències en 28,8 minuts.
*Michael Dixon
Geòrgia
Ha tancat la primera fase amb 13,8 punts i 5,2 assistències en 33,7 minuts, estant en el top 5 de minuts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.