Absències

En l’edició d’enguany, única­ment l’han inclòs set selec­ci­ons, just la mei­tat que fa dos anys (14). En alguns casos, l’experiència empírica no va donar els fruits espe­rats i han desis­tit. En d’altres, no han tro­bat cap relleu de garan­ties al que els havia fun­ci­o­nat –el cas més fla­grant és el de Croàcia i Dra­per, que havia dis­pu­tat els tres euro­peus ante­ri­ors– o no han dis­po­sat d’ells perquè no tenien resolt el futur (Miro­tic, amb Espa­nya) o per lesió (Bobby Dixon, amb Tur­quia, o Matt Lojeski, amb Bèlgica).

Dels que hi eren, només Mic­hael Dixon i Howell es tro­ben en top 10 estadístics. El pri­mer, en assistències, i el pivot, en punts i valo­ració. Geòrgia ha patit sem­pre dèficits en la posició de base –en el pas­sat ja havia naci­o­na­lit­zat Pullen i Hick­man– i Dixon ha estat l’esco­llit per dur el timó aquest cop. Encer­tat en el tir, la seva lla­cuna han estat les pilo­tes per­du­des (4 de mit­jana). Howell ha supo­sat una de les poques coses pota­bles d’Israel en el tor­neig. Encer­tat (69,3% en tirs) i inci­siu (3,3 recu­pe­ra­ci­ons), no va jugar el dar­rer par­tit per lesió. Tots dos s’han aco­mi­a­dat de la cita, com Slaugh­ter. El base polonès es va per­dre els dos últims par­tits per lesió i se’l va tro­bar a fal­tar, sobre­tot con­tra Grècia.

De Tyrese Rice, se n’espe­rava més, però té temps encara d’alçar el vol. Lle­vat de fogo­na­des pun­tu­als –últim quart con­tra Croàcia–, se l’ha vist estra­nya­ment dis­pers, des­cen­trat. Tam­poc no acaba d’estar fi Ant­hony Ran­dolph, per bé que el duet fantàstic eslovè (Dra­gic i Don­cic) n’han mini­mit­zat els efec­tes. Peça de rotació, acre­dita un 31% en tirs de camp, amb 9% en tri­ples (1/11), en la seva pri­mera experiència amb l’equip balcànic. Quant a Wil­son i Burns són peces secundàries –sobre­tot l’últim, amb Itàlia (25 minuts en pista fins ara)–, per bé que Wil­son va ser clau en el debut vic­toriós de Finlàndia con­tra França, en la pròrroga.