Bàsquet Europeu

La saba nova ja empeny

Europeu. S’ha tancat la primera fase amb Eslovènia, Letònia i Finlàndia fent soroll i demanant pas entre l’aristocràcia continental. Espanya ha estat poc exigida i l’ensurt se l’ha endut Grècia

Un cop tancada la primera fase, la competició se centralitza fins al final a Istanbul. Allà es dirimirà el títol europeu en quinze enfrontaments sense xarxa: o tot o res. La primera garbellada no ha dut sorpreses majúscules, si bé sobta l’adeu de Geòrgia després de protagonitzar una preparació notable. A l’hora de la veritat, li ha passat factura no tenir fons d’armari –rotació de set elements–, que ha fet que arribés fos en la recta final dels partits.

El talent que ve

Si hi havia dues seleccions que generaven expectació abans de la cita, eren Letònia i Eslovènia. No tant per erigir-se en candidat a medalla –almenys abans–, sinó per reunir equips joves, amb qualitat i projecció futura. I no han decebut. Letònia ha acabat segona en el grup de mort, el D –derrota només contra Sèrbia–, i ho ha fet amb el segell Bagatskis, jugant amb ritme i passant-se la pilota (88,8 punts i 24 assistències de mitjana). Porzingis n’és el far, però no està sol. Timma, els germans Bertans i Strelnieks han demostrat ser valors segurs, per si no té el dia. Més sorprenent ha estat el rendiment eslovè. Es plantava al torneig amb el bloc sacsejat –nou canvis, en relació amb el 2015– i tendresa (25,5 anys, el segon més jove), però Dragic –última cita amb la selecció– i Doncic han esdevingut el còctel perfecte. Entre tots dos han fet 38,2 punts i 8,2 assistències, fet que deixa clar que tot passa per les seves mans. A més, la intendència funciona i les victòries els han anat injectant confiança. És un dels dos imbatuts de la competició fins ara –l’altre és Espanya–. En cas de superar els vuitens, Letònia i Eslovènia es trobarien a quarts.

El progrés de Finlàndia no és nou. Des del 2011, ha anat traient el cap, però és ara quan fa l’efecte que poden fer un salt de qualitat, unint la generació consolidada (Koponen, Salin) i la que arriba (Markkanen i Murphy). Les victòries contra França en la pròrroga i Grècia són tot un avís. Contra Itàlia busca per primer cop els quarts des del 1967.

I els de sempre

Espanya, el campió, ha fet el que se suposava en la primera fase. En un grup poc exigent, s’ha passejat, excepte el dia de Croàcia, en què va recórrer al seu ofici per lligar el primer lloc. La baixa d’Abrines, el tirador més fiable, és un altre contratemps en el camí que, a partir d’ara, no serà precisament de roses. Turquia i un pavelló encès posaran a prova demà la seva fiabilitat. El +29,2 de diferència mitjana en els triomfs fins ara no el poden confondre. De cap manera.

Dels altres candidats a medalla, Sèrbia i Lituània van a més a mesura que va avançant el torneig. Tots dos van tenir una relliscada –contra Rússia i Geòrgia, respectivament–, però han acabat embutxacant-se el primer lloc en els seus grups i, tal com volien, han evitat Espanya fins a una hipotètica final. L’equip balcànic ha sortit indemne d’un grup terrible i ara se les haurà amb un caramel (Hongria). Tot el contrari li passa a Lituània, que es trobarà amb Grècia. Fins ara decebedors –es van jugar el pas l’últim dia contra Polònia–, sempre surten poc tensos (-53 acumulat en els primers quarts) i això els condiciona la resta del partit. Ara bé, la seva competitivitat en situacions límit està fora de dubte. Són capaços de tot. Qui guanyi aquest partit se les haurà amb el vencedor del Croàcia-Rússia, dos equips que han acreditat 4-1 en la primera fase.

De França, es podia llegir com un accident la derrota inaugural contra Finlàndia, però el ruixat encaixat contra Eslovènia en l’últim partit (77-51 a final de tercer quart) ha generat dubtes sobre la pèrdua de potencial amb tantíssimes baixes.

EN XIFRES

2
jugadors
en el top 5 d’anotació són debutants en l’europeu: Markkanen (22,6, quart) i Porzingis (22,4, cinquè). El primer és Goran Dragic, amb 24,4.
60,6
punts
ha encaixat Espanya en la primera fase, el que menys n’han rebut. Els rivals tan sols li han anotat un 35,1% en tirs.
3
jugadors
entre els quatre amb més minuts són de Geòrgia: Shengelia (35,9, primer), Markoixvili (35,3, segon) i Michael Dixon (33,7, quart).
2,18
Ràtio
entre assistències i pèrdues de Letònia, davant d’Espanya (2,16). L’equip bàltic reparteix 24 assistències i perd només 11 pilotes de mitjana.
1
triple doble,
d’Andrei Mandache, amb 14 punts, 11 assistències i 10 rebots. No en feia ningú cap des de Toni Kukoc, el 1995.
51,3%
tirs de camp
de França, que ha estat el màxim anotador de la primera fase, amb 90 punts. Va fer 115 punts contra Islàndia, sostre del campionat.
8,6
punts
de mitjana ha anotat Sved en els últims quarts de la primera fase. Suposa un 37,4% dels 23 que acredita.
26,8
de valoració
de Gabe Olaseni, el millor en aquest apartat. El britànic també ha estat primer en tirs de camp (70%) i segon en rebots (11,2).
11
jugadors
d’Espanya han anotat almenys un triple, tots menys Willy. L’equip acredita 44,7%, tirant-ne 20,6 de mitjana. Són els més eficaços del torneig.

Els vuitens ja arrenquen avui

Després de vuit dies ininterromputs de competició, ahir l’europeu va viure jornada de descans. Un dia que va servir perquè els equips del grup C, els que tenien seu a Cluj-Napoca (Romania) –entre els quals, Espanya– es desplacessin fins a Istanbul, escenari de la fase final. Els de Scariolo ja ho van fer sense Àlex Abrines, que ha viatjat als Estats Units perquè els Thunder li supervisin la lesió a la tíbia.

Avui, s’inicien ja els partits sense retorn, amb quatre de vuitens al Sinan Erdem Arena. I, llevat de l’Eslovènia-Ucraïna –a priori amb els balcànics com a favorits–, la resta de partits es presenten amb moltíssima igualtat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.