El talent que ve

Si hi havia dues seleccions que generaven expectació abans de la cita, eren Letònia i Eslovènia. No tant per erigir-se en candidat a medalla –almenys abans–, sinó per reunir equips joves, amb qualitat i projecció futura. I no han decebut. Letònia ha acabat segona en el grup de mort, el D –derrota només contra Sèrbia–, i ho ha fet amb el segell Bagatskis, jugant amb ritme i passant-se la pilota (88,8 punts i 24 assistències de mitjana). Porzingis n’és el far, però no està sol. Timma, els germans Bertans i Strelnieks han demostrat ser valors segurs, per si no té el dia. Més sorprenent ha estat el rendiment eslovè. Es plantava al torneig amb el bloc sacsejat –nou canvis, en relació amb el 2015– i tendresa (25,5 anys, el segon més jove), però Dragic –última cita amb la selecció– i Doncic han esdevingut el còctel perfecte. Entre tots dos han fet 38,2 punts i 8,2 assistències, fet que deixa clar que tot passa per les seves mans. A més, la intendència funciona i les victòries els han anat injectant confiança. És un dels dos imbatuts de la competició fins ara –l’altre és Espanya–. En cas de superar els vuitens, Letònia i Eslovènia es trobarien a quarts.

El progrés de Finlàndia no és nou. Des del 2011, ha anat traient el cap, però és ara quan fa l’efecte que poden fer un salt de qualitat, unint la generació consolidada (Koponen, Salin) i la que arriba (Markkanen i Murphy). Les victòries contra França en la pròrroga i Grècia són tot un avís. Contra Itàlia busca per primer cop els quarts des del 1967.

I els de sempre

Espanya, el campió, ha fet el que se suposava en la primera fase. En un grup poc exigent, s’ha passejat, excepte el dia de Croàcia, en què va recórrer al seu ofici per lligar el primer lloc. La baixa d’Abrines, el tirador més fiable, és un altre contratemps en el camí que, a partir d’ara, no serà precisament de roses. Turquia i un pavelló encès posaran a prova demà la seva fiabilitat. El +29,2 de diferència mitjana en els triomfs fins ara no el poden confondre. De cap manera.

Dels altres candidats a medalla, Sèrbia i Lituània van a més a mesura que va avançant el torneig. Tots dos van tenir una relliscada –contra Rússia i Geòrgia, respectivament–, però han acabat embutxacant-se el primer lloc en els seus grups i, tal com volien, han evitat Espanya fins a una hipotètica final. L’equip balcànic ha sortit indemne d’un grup terrible i ara se les haurà amb un caramel (Hongria). Tot el contrari li passa a Lituània, que es trobarà amb Grècia. Fins ara decebedors –es van jugar el pas l’últim dia contra Polònia–, sempre surten poc tensos (-53 acumulat en els primers quarts) i això els condiciona la resta del partit. Ara bé, la seva competitivitat en situacions límit està fora de dubte. Són capaços de tot. Qui guanyi aquest partit se les haurà amb el vencedor del Croàcia-Rússia, dos equips que han acreditat 4-1 en la primera fase.

De França, es podia llegir com un accident la derrota inaugural contra Finlàndia, però el ruixat encaixat contra Eslovènia en l’últim partit (77-51 a final de tercer quart) ha generat dubtes sobre la pèrdua de potencial amb tantíssimes baixes.