Enterboliment

La posada en escena va ser horrorosa. El pla alemany, amb tots oberts –buscant clarament treure els Gasol de la zona– i molta energia en defensa, se li va ennuegar a l’equip, que no podia tampoc limitar la incidència en el joc de Schröder. I, el temps mort de Scariolo va ser obligat (11-2, 4’). El tècnic va fer entrar Rodríguez per jugar amb dos bases i recuperar fluïdesa en atac. No la va trobar, si bé la feina dels Gasol a la pintura –seus van ser 14 dels 16 punts espanyols en el primer quart– minimitzava els problemes, almenys els del resultat, a la recta final de parcial (19-16).

El principal dèficit d’Espanya era la falta d’equilibri. No va arribar cap punt exterior fins ja ben entrat el segon quart, un triple de Sastre (25-23, 13’). El mallorquí, des de la banqueta, va ser capital, collant i desgastant Schröder, durant els descansos de Ricky. Ell va injectar la seva energia al grup i l’increment de revolucions al darrere no va tardar a reflectir-se en el marcador (27-32, 17’). Però ni aquesta fase d’intimidació i pèrdues va destarotar Alemanya, que va arribar a la mitja part amb les constants vitals totalment intactes (33-34).

Schröder i Marc

El base, amb confiança, va assumir el pes de l’atac del seu equip a la tornada dels vestidors, i la resta el va seguir. Incondicionalment. I a Espanya, se li van reproduir els problemes. No trobava la manera de contactar amb els pivots –treball magnífic d’ajudes i anticipació, sobretot de Barthel sobre Pau– i a l’altra banda Thiemann castigava en les continuacions de bloqueig directe (47-43, 26’).

Espanya vivia col·lapsada. Sense encert des de fora ni possibilitat de córrer, patia un suplici ofensiu, incapaç de teixir el joc que li agrada, ni podent generar des del pal baix, a partir de la superioritat dels interiors. Però Marc Gasol va irrompre en el partit de forma devastadora. Tant és així que el seu impacte s’ho va emportar tot. També el rival, que va veure com fustigava el seu cèrcol de tot arreu i rebentava el duel. Van ser 16 punts en els últims 4:06 de parcial –amb tres triples–, que van col·locar un 53-65 en el final del tercer quart.

Hi havia temps per a tot i Schröder, amb l’ajuda de Theis, ho va intentar, però aquest grup té els genolls pelats de viure aquestes situacions i, amb Ricky i Rodríguez al capdavant de les operacions, van arribar a ampliar el forat fins a un +17 (62-79, 36’).