Bàsquet Europeu

Àngels i dimonis

La irreverència i verticalitat d’Eslovènia ha triomfat en l’edició d’enguany, en la qual Sèrbia i Espanya s’han pogut mantenir en l’elit. França i Lituània s’han esfondrat inesperadament

Des de Ljubljana fins a l’últim racó d’Eslovènia, continuaven ahir en un núvol, assimilant el primer or en un esport col·lectiu des de l’assoliment de la independència, el juny del 1991. El bàsquet, a més, no és un esport qualsevol en aquest menut país, que supera de poc els dos milions d’habitants. Hi ha molta tradició i afició, com ha quedat evidenciat en el 92% de share de la final al país per televisió. Una barbaritat.

Més enllà de tot el deliri col·lectiu, l’equip balcànic ha despertat una empatia generalitzada. Per la seva condició de ventafocs i, sobretot, per la proposta impulsada des de la banqueta per Igor Kokoskov. Un joc que aposta per la verticalitat, però adaptable al cinc per cinc per la capacitat de creació dels seus dos eixos (Dragic i Doncic). Però, reduir-ho tot a ells dos seria injust i inexacte. El grup té rols definits –tan sols cinc superen els vint minuts (a banda del duet estrella, hi arriben Prepelic, Vidmar i Randolph)– i molta substància, com va quedar demostrat contra Sèrbia. Els dos líders no hi eren, amb problemes físics –el tècnic va treure Dragic quan faltaven 3:50 per al final amb 80-80–, però l’equip va respondre des de la fe i la reivindicació.

El podi

D’entre els aspirants que va enviar a la lona, Sèrbia i Espanya. Tots dos han pujat al podi –plata i bronze, respectivament– i això no es pot considerar mai un fracàs. En tot cas, i sobretot els de Scariolo, venien a la cita a una altra cosa, a penjar-se el quart or en les últimes cinc edicions. Però, al contrari que en cites anteriors, el pas dels dies li va fer perdre gas i ja va exhibir més fragilitat de l’habitual a partir de vuitens. I la densitat argumental eslovena va ser inassumible, per la seva precarietat defensiva al perímetre. L’absència d’Abrines es va notar, especialment quan les defenses es tancaven i ofegaven els Gasol, limitant-los l’espai.

El mèrit de Sèrbia, tot i perdre la tercera final consecutiva d’un gran torneig –copa del món, Jocs Olímpics i ara l’europeu–, és la seva perenne competitivitat. I això que els faltaven elements de pes, com Teodosic, Jovic, Kalinic i Bjelica, per citar-ne alguns. No van assolir el metall, però és molt ressenyable la participació de Rússia i Letònia. Els primers, per sortir de les tenebres amb la proposta de Bazarevitx. Sved era l’epicentre de tot –ha fet 24,3 punts en la cita i el seu canell de gel va ser determinant a quarts i també a vuitens–, si bé va mostrar en el partit pel bronze que, sense ell i endurint la defensa, també pot fer mal a qualsevol. Letònia va dir adeu a quarts, però va deixar entreveure el que pot ser capaç de fer en el futur. Amb el millor atac (91,6 punts) i la millor ràtio entre assistències i pèrdues (24,3 per només 11), va dur Eslovènia al límit. Porzingis, juntament amb Doncic, són el futur del bàsquet FIBA.

Decepcions

Per primer cop en dues dècades, França no va entrar als quarts. És evident que les baixes –principalment la de Parker– li van limitar el potencial i Collet no se’n va sortir en la reestructuració de rols. L’equip anotava, però tendia a l’anarquisme i a perdre més pilotes del compte (15,3). Que Alemanya li pugés a cavall a vuitens va ser molt sorprenent. Com també ho va ser la relliscada lituana, el subcampió en les dues edicions prèvies. Amb un base amb cara i ulls –i en la cita s’ha tendit a jugar amb dos de junts– i un joc interior limitat, no en va fer prou per superar Grècia a vuitens. L’equip hel·lè va acabar vuitè i va dur Rússia al límit, però va anar a batzegades. Quan es va veure amb l’aigua al coll en la primera fase, va optar per una rotació a l’antiga, amb quatre jugadors amb més de trenta minuts. Això sí, un recurs que, en tornejos així, és de curt recorregut. Croàcia, per talent, i Turquia, com a amfitriona, eren candidates a rebel·lar-se, però van tornar a fer figa, a vuitens. Molt aviat.

EL CAMPIÓ, EN XIFRES

78,6%
dels punts
eslovens els han fet entre cinc peces (71 dels 90,3 de mitjana): Dragic, Doncic, Prepelic, Randolph i Vidmar.
*Pau Gasol
En xifres
17,4 punts, 7,8 rebots, 2,6 assistències, 1,5 taps i 21 de valoració en 26,3 minuts.
Ningú diria que era el tercer jugador més veterà del torneig. El va penalitzar la permissivitat arbitral, però no va defugir mai la responsabilitat i va excel·lir contra Rússia, en el partit pel bronze. Inclòs un cop més en el cinc ideal.
*Marc Gasol
En xifres
13,6 punts (36,8% en triples), 7,2 rebots, 2,3 assistències, 1,4 taps i 18,2 de valoració en 24,4 minuts.
Bàsic en l’engranatge defensiu, no va trobar el pols anotador fins a la segona fase. Castigat com el seu germà per la duresa rival i el llistó de contactes permès, va triturar Alemanya en els quarts (28 punts i 10/15 tirs) i va ser cabdal també en el partit pel bronze.
*Ricky Rubio
En xifres
9,4 punts, 2,7 rebots, 4,9 assistències, 1,8 recuperacions i 12,3 de valoració en 22,7 minuts.
De més a menys. Va començar esplendorós, tant en les tasques defensives en la primera línia com en el tir (47% en triples en la primera fase), i va ser decisiu a vuitens. Però ha acabat el campionat nerviós (antiesportives contra Rússia) i desdibuixat.
*J.C. Navarro
En xifres
3,7 punts (35% en triples), 0,9 rebots, 1,9 assistències i 4 de valoració en 14,6 minuts.
Complidor en la primera fase en el rol secundari que se li havia assignat enguany, el de Sant Feliu de Llobregat va patir més a mesura que l’exigència del torneig creixia. El bronze és el colofó a una trajectòria plena d’èxits en disset anys amb Espanya.
*P. Oriola
En xifres
4,7 punts (70% de dos i 42,9% en triples), 2,8 rebots i 6,3 de valoració en 13,4 minuts.
Debutant en un gran torneig, s’ha dedicat a fer el mateix que amb el València: rotacions de qualitat, cometent pocs errors i amb molta productivitat tenint en compte el poc temps de què disposava. El seu paper ha decrescut a partir de vuitens.
*G. Vives
En xifres
1,6 punts (40% en triples), 2,6 assistències i 4,4 de valoració en 9,2 minuts (5 partits).
Va treure el cap en el torneig per la lesió de Sergi Llull. Ha estat l’última peça per a Sergio Scariolo en la rotació de l’equip. Només ha disposat de 46 minuts de joc, i únicament un a partir dels vuitens de final.
13,3
punts
de diferència mitjana en les victòries de l’equip balcànic. La més ajustada, contra Finlàndia en la primera fase (+3).
13,9
pilotes perdudes
ha forçat als rivals durant el torneig. Això li ha permès extreure’n directament 15,9 punts per partit.
14
anys
feia que una selecció no assolia el títol invicte. La darrera va ser Lituània el 2003 (6-0). Eslovènia ha acreditat ara un 9-0.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.