Nádia Colhado té pressa
Lliga Femenina. La pivot brasilera ja s’entrena, i avui debutarà amb l’Spar Citylift Girona, a Camprodon
Ni jet lag, ni molèsties al canell ni romanços. Nádia Colhado té fam de bàsquet i ahir es va presentar a Fontajau amb pressa per entrenar-se, per conèixer les que seran les seves companyes i, fins i tot, per debutar. Tot i que encara té la mà esquerra inflamada –divendres li van retirar unes agulles d’immobilització– va fer l’entrenament complet (dues hores) amb una petita protecció per tal d’apropar-se al ritme de partit de la resta de jugadores que ella, inactiva des de fa més de dos mesos i mig, no pot tenir. La seva condició física general és bona.
Al migdia faltava l’aval del metge del club, Pere Vila, però Colhado estava tan decidida que no semblava ni prudent frenar-la. “Ha estat el meu primer contacte amb la pilota després de dos mesos i mig i, amb l’embenatge, m’he sentit molt bé. Només tinc petites molèsties. He de fer més entrenaments i treball de fisioteràpia, però estic preparada.”
Per aclarir què volia dir preparada, res millor que una pregunta directa. Per jugar demà? “Jo crec que sí que puc jugar una mica... si l’entrenador ho veu bé, és clar.” Admet, però, que no es pensava tenir tan bones sensacions tan aviat: “Creia que necessitaria tres setmanes més. Per això, haver arribat i sentir que ja estic a punt em fa estar tan contenta.” En tot cas, per diumenge compta haver millorat el tacte de pilota. “Demà [avui] tenim un amistós i queden entrenaments. Estaré a punt per a la Lliga Catalana.”
Per arribar a temps
Perfectament situada i coneixedora de la realitat del club, de qui són les seves noves companyes i dels compromisos imminents, Colhado explica com ha ordenat les prioritats: “He continuat corrent, fent peses amb la mà dreta, amb les cames, he fet tot el que podia fer. Però ara tinc moltes ganes d’entrenar-me i jugar. Vaig arribar a Indiana lesionada i no vaig poder fer res del que hauria pogut fer. De fet, em vaig lesionar a Sant Sebastià dos mesos abans. Vaig continuar jugant la lliga i vaig anar a Indiana, però no podia i la decisió va ser anar-me’n cap a casa per operar-me com més aviat millor i arribar bé al principi de temporada.”
De la resta de la plantilla només ha compartit vestidors amb Astou Traoré –tres partits de la temporada passada, a Sant Sebastià–, però amb tot el bagatge que ahir ja va exhibir no li costarà connectar. “Estic entusiasmada amb l’equip”, assegura. “Des del principi ha sabut que hi hauria una gran plantilla i he vingut per lluitar per la LLF i l’Eurocopa. L’Uni és el subcampió de lliga, però l’oportunitat de guanyar hi és i segur que hi lluitarem.” Creu que en la posició de base hi ha jugadores “amb molt domini de pilota per donar assistències i també per tirar” i destaca la presència d’una jugadora tan diferent com Alminaite. “És molt gran i així puc entrenar-me més fort, i també jugar més fort. És bo per a mi però també per a ella.”
El partit de l’MVP
Colhado va viure a Fontajau la seva gran nit a nivell individual. “Era l’últim partit de l’any i me n’anava cap a casa. Estava com adormida, però quan comença el partit començo a fer, i fer i fer...” I el resultat van ser 33 punts (15/23 de 2 i 3/4 tirs lliures), 19 rebots, 3 taps i 47 de valoració. Els registres de punts i de valoració van ser rècord del curs.
Últim test, a Camprodon, contra el Joventut les Corts
L’Spar Citylift Girona disputa aquest vespre a Camprodon l’últim partit de preparació abans que arribin els reptes importants. Fins ara els ha guanyat tots quatre –el preliminar de Lliga Catalana contra el Sant Adrià va ser un test més–, però diumenge a Reus, contra el Cadí, l’exigència s’incrementarà. El rival d’avui és el Joventut les Corts, equip de LLF2 per al qual el matx d’avui també és l’última oportunitat d’ajustar l’equip abans que aquest cap de setmana defensi el títol de Lliga Catalana Femenina 2 aconseguit la temporada passada. Com en el cas de l’Uni, per a l’equip barceloní la competició FEB arrenca el cap de setmana de l’1 d’octubre.
El Joventut les Corts ve de guanyar el torneig Pepa Soler (fundadora del club, el 1991) en el qual van tenir com a rivals els altres catalans de LLF2: Barça CBS, Segle XXI i Lima Horta.
L’equip que dirix Sergio Manzano va disputar la temporada passada la fase d’ascens a LLF i manté el bloc català del curs passat –han renovat set de les vuit jugadores amb més minuts jugats– amb un parell de fitxatges, Cristina Soriano i Xènia Artiga.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024