La fera sempre té gana
Tercera exhibició i tercera victòria aclaparant el rival de l’Spar Citylift Girona, que enllesteix la classificació
Asfixiant el Cegléd i anotant en transició, gairebé ni calia exhibir la manifesta superioritat en el cinc contra cinc
L’Spar Citylift Girona és un equip que va al gra, per feina, sense giragonses. Salta a la jugular de la presa i no la deixa anar fins que s’assegura que no es pot regirar. Un depredador a qui li costa quedar tip. Ahir el Cegléd ho va patir en carn pròpia. Va encaixar com va poder les urpades de la primera meitat, però l’envestida del tercer ja va ser letal i, com ja és habitual –positivament habitual–, els últims 15 minuts no van tenir cap altra activitat competitiva que la de l’Uni, embolicat amb el vestit defensiu sense deixar-se encomanar per les lògiques baixades de braços d’un rival entregat.
Guanyar d’aquesta manera no pot ser mai avorrit. Tres de tres a Europa. Tres victòries esplèndides, tres basket average garantits i tres rivals atemorits i resignats, que saben que la primera plaça de grup té propietari. Això és anar per feina.
L’Uni no va tancar el matx en el segon quart, perquè se li van escapar algun tir obert i tres triples (dos de Zsovar i un de Maksimovic) que van impedir que l’estrip anés més enllà del 39-21. Però l’equip gironí va anar a la mitja part amb el desgast mínim (nou jugadores entre 9 minuts i 12), havent garantit el rebot per jugar en transició i únicament amb el repte pendent d’anotar més triples per obligar una mica més la defensa del Cegléd a estirar la manta i quedar-se desguarnit de dins.
Tornant del vestidor, la defensa hongaresa va ser un colador i Colhado, Romeo i Mendy se’n van aprofitar (53-35, 23’). Era el moment de trencar el partit i assegurar un basket average irrecuperable per al Cegléd. I després del temps mort hongarès la ruptura es va fer realitat. Lluny d’animar-se, l’equip hongarès va encadenar set atacs seguits sense sumar (tres tirs errats i quatre pèrdues) i l’Uni va anar encadenant diferències màximes fins al 69-40. Quan, amb 55-35, el tècnic visitant va fer entrar Kobolak –no havia jugat ni un minut en els partits anteriors– el missatge era clar: ja pensava en el partit de lliga.
Malgrat tot, l’Uni va continuar a la seva, amb un sentit solidari remarcable, buscant les jugadores amb menys encert ahir –María Conde es va fer un tip de treballar sense premi– i només va aixecar el peu en els últims cinc minuts, en què es va passar del 82-45 al 86-55.
La reivindicació arriba a Fontajau
Encara que fos de manera tímida –Fontajau ha estat tradicionalment un recinte molt poc polititzat– en el primer temps mort del partit, un seguidor va exhibir una pancarta demanant la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i, al crit de “llibertat presos polítics” es va guanyar una ovació del poquíssim públic que hi havia ahir a la grada. En aquest sentit, es pot parlar de la pitjor entrada en molts anys. El Landes i Queralt Casas ho van salvar la setmana passada, però ahir ni l’entitat del rival ni l’horari –fixat per Esport3– ni els esdeveniments del dia van formar el còctel més adient per portar públic a Fontajau.
