El mètode Uni

El pla de partit de l’Uni va ser el mateix de sempre: tot des del darrere. Al davant, un rival que en el primer quart va viure de Mokango (6 punts) i del rebot d’atac. El tècnic hongarès sí que va canviar els seus plans, perquè va fer seure de seguida Maksimovic (massa pesant per aturar Traoré, amb qui s’aparellava) i va situar a pista la perillosa Nagy-Bujdoso, que ahir no va fer res de bo. A més, Zsovar va fer dues faltes ràpides. Quan l’Uni va tallar pilotes en primera línia –Mendy i Traoré, sobretot– va començar a obrir forat (22-11). Mendy jugava portes enrere amb facilitat i Colhado també sumava des de dins.

L’Uni no va tancar el matx en el segon quart, perquè se li van escapar algun tir obert i tres triples (dos de Zsovar i un de Maksimovic) que van impedir que l’estrip anés més enllà del 39-21. Però l’equip gironí va anar a la mitja part amb el desgast mínim (nou jugadores entre 9 minuts i 12), havent garantit el rebot per jugar en transició i únicament amb el repte pendent d’anotar més triples per obligar una mica més la defensa del Cegléd a estirar la manta i quedar-se desguarnit de dins.

Tornant del vestidor, la defensa hongaresa va ser un colador i Colhado, Romeo i Mendy se’n van aprofitar (53-35, 23’). Era el moment de trencar el partit i assegurar un basket average irrecuperable per al Cegléd. I després del temps mort hongarès la ruptura es va fer realitat. Lluny d’animar-se, l’equip hongarès va encadenar set atacs seguits sense sumar (tres tirs errats i quatre pèrdues) i l’Uni va anar encadenant diferències màximes fins al 69-40. Quan, amb 55-35, el tècnic visitant va fer entrar Kobolak –no havia jugat ni un minut en els partits anteriors– el missatge era clar: ja pensava en el partit de lliga.

Malgrat tot, l’Uni va continuar a la seva, amb un sentit solidari remarcable, buscant les jugadores amb menys encert ahir –María Conde es va fer un tip de treballar sense premi– i només va aixecar el peu en els últims cinc minuts, en què es va passar del 82-45 al 86-55.