Defensa i atac

Ningú tenia cap dubte que Ricky s’adaptaria amb celeritat al sistema defensiu dels Jazz, i més si li permetia arriscar a primera línia per la presència de Gobert o Udoh, cobrint-li les espatlles. L’equip es manté en l’elit en aquest aspecte i té la quarta millor ràtio defensiu rere Celtics, Raptors i Thunder.

La incògnita era si també respondria en atac, perquè l’equip no és que tingui punts de sobres després de la pèrdua de Hayward. I Ricky està a l’altura, en qualitat i quantitat. Únicament en un partit –el del debut– no ha anotat en dobles dígits i els seus percentatges de tir de camp (43%) i triples (35%) són els millors des que va arribar a la lliga. I el que més sorprèn és que ho fa mirant més que mai a cistella. Tira 12,3 cops per partit (5,3 des del triple), quan la seva mitjana en l’NBA és de 8,7 i 2,2. El cos tècnic hi creu, també els companys i ell va adquirint partit rere partit la dosi de confiança per ser més agressiu en atac. I els dos últims duels en són un clar exemple, fent 20,5 punts amb 50% en tirs i 8/15 triples. Això, a més de minimitzar dos bases rookies, com Dennis Smith i Lonzo Ball. L’única pega fins ara són les excessives pilotes perdudes, un factor estès a tot l’equip. N’acrediten ja 18,4, segons pitjors de tota l’NBA. Contra els Mavs, però, es van quedar en 14. Ricky i els Jazz ha tingut bona connexió d’inici i, de moment, són vuitens al salvatge oest (4-3) i sense perdre encara a casa.