El viatge europeu del MoraBanc Andorra va arribar ahir a la fi. Com ha estat habitual lluny dels Pirineus –cinc partits, cinc derrotes–, l’equip andorrà no va estar a l’altura de la competició.

A París l’equip va sortir a jugar-hi una final. Ja ho era abans de començar la jornada –només guanyant continuava viu–, però el triomf del Torí a Istanbul contra el Darussafaka (75-77) ho accentuava fins al punt que una derrota era irreversible perquè contra el Cedevita l’equip tenia el desempat perdut. Però no va semblar-ho, que s’ho jugava tot a una carta. En els primers set minuts, contra una defensa d’estar per casa, el Levallois no va fallar cap dels deu primers tirs, no va perdre cap pilota i Prepelic se’n va fer un fart (27-15). El posicionament, per mínim que fos, si es volia competir havia de ser defensiu i les rotacions li van donar puntualment (29-25), a Peñarroya, però el segon quart va continuar per la mateixa drecera: atacs curts i tothom amunt i avall. Tothom menys Diaw, jugant de cinc sense trepitjar la zona i dibuixant el joc amb fonaments (53-56).

No hi havia problemes ofensius, però després de la represa la fluïdesa tricolor es va quedar al vestidor, i coincidint amb una major activitat de mans del Levallois, la igualtat va esmicolar-se (70-60, 26’). La tercera falta de Diaw va auxiliar el MoraBanc, però sense ritme defensiu per canviar la dinàmica ni abatre l’atac francès, el partit va tornar allà on havia acabat en la primera meitat: un intercanvi de cistelles impropi d’una final (75-67, 85-70, 90-77 i 99-92).