Nou revés, nova bufetada i novament al Palau Blaugrana, que ahir va perdre la paciència i va acabar amb xiulets i mocadors. L’afició vol algun moviment que esperoni l’equip i caldrà veure si és en forma de fitxatge. Els de Sito Alonso van perdent força en el seu camí cap a quarts i demà juguen a Vitòria, després a la pista del Khimki i després rebran el CSKA. Es necessita reaccionar ja, però la situació no fa ser optimista.

D’entrada el Barça va topar amb una situació tàctica per castigar en el joc interior. Brooks, molt més mòbil que Moerman, li feia molt mal i Augustine neutralitzava Seraphin. Però els blaugrana van arrencar amb molt encert en el triple amb quatre cistelles consecutives, un per cada jugador (Heurtel, Hanga, Sanders i Moerman). Però el balanç defensiu dels de Sito Alonso era negatiu i tampoc aconseguien tancar el rebot, cosa que donava moltes segones opcions (16-21). L’entrada de Pau Ribas de base va permetre jugar més col·lectivament, castigant en diferents situacions de superioritat. El Barça vivia bàsicament de l’encert exterior (7/10) i amb el retorn d’Heurtel a pista semblava que trencava el matx. Un 2+1 del francès i un tir a mitja distància posaven la màxima del matx (43-37). En aquests minuts Seraphin es feia gran per dominar dins la pintura. Plaza intentava, fins i tot, frenar-lo amb el jove Viny Okouo però no hi havia res a fer (7 rebots al descans, 4 en atac). L’únic problema va ser la tercera personal que el va portar a la banqueta. Abans del descans, però, els andalusos van tornar a posar-se dins el matx i van deixar el partit totalment obert (45-44).

Al segon temps semblava que el Barça Lassa s’havia tret la pressió del damunt quan va agafar cinc punts de renda (61-56). Però res a fer. Un parcial incontestable de 0-9 de l’Unicaja va tornar a accentuar la depressió blaugrana. Llavors es va produir un moment inesperat amb l’entrada de Vezenkov. Tomic i Navarro no van jugar cap minut.