Eurocopa

OLGA CHATZINIKOLAOU

ESCORTA OLYMPIACÒS

“Serà una gran batalla”

L’exjugadora de l’Uni torna dijous a Fontajau, on va jugar una temporada de la qual guarda grans records: “Em vaig sentir com si fos a casa”

“Volíem frenar el seu joc de transició, elles fan molts punts així”

L’equip que controli el rebot tindrà un gran avantatge. I serà decisiu tornar a estar a un alt nivell defensiu

Olga Chat­zi­niko­laou (Ate­nes, 1981) torna aquest dijous a Fon­ta­jau, on va jugar el curs 2013/14 a les ordres d’Anna Caula just la tem­po­rada abans que l’Uni guanyés el títol de lliga. 6 punts i mig i gai­rebé 6 rebots en més de 31 minuts són el segell que va dei­xar una juga­dora d’equip, de tre­ball fosc. La inter­na­ci­o­nal grega el fa ara a l’Olym­piacòs –va arri­bar-hi el 2014 pro­ce­dent del Pro­teas, al qual van gua­nyar diu­menge 50-79–, domi­na­dor d’una lliga en què no té rival (10-0).

Què s’espera abans del segon duel con­tra l’Spar City­lift. Creu que aguan­ta­ran el 65-60?
Crec que serà un altre par­tit molt dur, i que l’equip haurà d’estar encara més con­cen­trat i fer millor els petits detalls del joc perquè, el que esti­gui més cen­trat, serà el gua­nya­dor. Però la clau, segur, serà la defensa.
Torna a Fon­ta­jau. Quin record en té? Com­pa­rat amb la pista en què juga l’Olym­piacòs...
És una pista molt maca i els afi­ci­o­nats que hi van creen un gran ambi­ent de bàsquet.
I del seu pas per Girona? Aque­lla tem­po­rada va jugar molt.
En guardo grans records, de la meva tem­po­rada a Girona. Tot­hom a l’equip i al club es va por­tar molt bé amb mi i l’adap­tació em va resul­tar molt sen­zi­lla. Perquè la cul­tura grega i la cata­lana s’assem­blen i, per això, em vaig sen­tir com si fos a casa. El meu paper a l’equip es basava a estar bé en l’aspecte defen­siu, fer córrer l’equip i crear joc per a la resta de juga­do­res.
Ara, la plan­ti­lla és com­ple­ta­ment dife­rent. Quin equip era millor, si es poden com­pa­rar?
És impos­si­ble com­pa­rar-los, perquè l’any que jo vaig ser aquí a Girona no jugàvem a Europa. Però teníem un equip molt bo per a la lliga espa­nyola. Ara, l’equip està dis­se­nyat per ser molt com­pe­ti­tiu a la Lliga Feme­nina i a l’Euro­copa i això fa que la plan­ti­lla sigui molt forta.
Va com­par­tir ves­ti­dor amb Noemí Jor­dana i Anna Carbó. Sap que els van reti­rar les samar­re­tes, abans de Nadal?
Doncs la veri­tat és que no ho sabia però estic molt con­tenta d’assa­ben­tar-me’n! Totes dues van estar molts anys a l’equip i tot­hom del club i de l’afició se les estima. És molt maco que els fes­sin aquest home­natge.
Com es va sen­tir quan l’any següent de mar­xar l’Uni va ser campió de lliga? Va arri­bar a veure imat­ges del pavelló ple amb més de cinc mil per­so­nes?
Em vaig posar molt con­tenta perquè sé fins a quin punt va ser impor­tant aquest títol, tant per a l’equip, com per a l’afició i fins i tot per a la ciu­tat. No em podia creure que aquest pavelló tan gran estigués ple i, és clar, m’hau­ria encan­tat for­mar part de l’equip que va gua­nyar aquest cam­pi­o­nat.
En la lliga grega, com és pos­si­ble que hi hagi tanta diferència entre l’Olym­piacòs i el Panat­hi­naikòs? No hi ha gaire nivell... Ho han notat a l’Euro­copa?
Per desgràcia la lliga grega sí que és molt fluixa i per això no ens tro­bem par­tits com­pli­cats. Aquesta tem­po­rada el Panat­hi­naikòs té pro­ble­mes econòmics i l’equip només té juga­do­res joves i no hi ha cap ame­ri­cana. Tam­poc ens agrada aquesta situ­ació, perquè els par­tits entre nosal­tres són com si jugues­sin el Barça con­tra el Madrid. Ja et pots ima­gi­nar com ho tro­bem a fal­tar. L’Olym­piacòs té les millors juga­do­res gre­gues, les que juguem a la selecció i, per tant, els altres equips no tenen bones juga­do­res naci­o­nals per poder ser com­pe­ti­ti­ves. I tens raó, els par­tits de lliga i els d’Euro­copa no tenen res a veure. Ens esti­maríem més jugar dos par­tits com­pli­cats cada set­mana, ens faria ser millors.
Que arri­bes­sin els ger­mans Ange­lo­pou­los, quan ja havien gua­nyat dues lli­gues...
Bé, ells el que tenen és l’equip mas­culí. El femení el va fun­dar el pre­si­dent de l’equip de fut­bol. El que és molt impor­tant per a nosal­tres és l’ajuda d’una part molt històrica de l’Olym­piacòs. Han inver­tit molts diners en nosal­tres i n’estem molt con­ten­tes, és clar.
En l’eli­mi­natòria prèvia, amb el Sepsi, havien de remun­tar el 59-55 amb el par­tit de tor­nada a Ate­nes. Pot ser dese­qui­li­brant el fac­tor pista? És un avan­tatge per a l’Spar City­lift?
Sí, per des­comp­tat que jugar el segon par­tit d’una eli­mi­natòria a casa suposa un avan­tatge... Sents que tens la situ­ació més con­tro­lada i, a més, els teus afi­ci­o­nats estan del teu cos­tat. Tots aquests fac­tors t’aju­den.
En el par­tit de la set­mana pas­sada es van cen­trar molt a atu­rar Núria Martínez i la pare­lla inte­rior titu­lar de l’Uni, no?
Sí, és cert que vam estar molt més aten­tes a fre­nar aques­tes tres juga­do­res. Perquè són les que gene­ren més joc i les que ano­ten més, també.
Els va sor­pren­dre, doncs, l’encert de Romeo i Mendy?
No, tam­poc va ser una sor­presa perquè ja sabíem que l’Uni Girona té grans juga­do­res: en aquesta plan­ti­lla tot­hom és capaç d’ano­tar en qual­se­vol moment.
A Girona es van quei­xar molt de l’arbi­tratge... Què en pensa? Perquè les fal­tes en atac només les asse­nya­la­ven a l’Uni...
En cada par­tit de bàsquet els àrbi­tres s’equi­vo­quen, tant per a un equip com per a l’altre. L’Uni Girona i l’Olym­piacòs són grans clubs, amb una gran història al seu dar­rere i no tenen cap neces­si­tat de pre­o­cu­par-se de res més enllà de jugar i gua­nyar.
Qui­nes seran les claus d’aquest segon par­tit? Podran tor­nar a impe­dir que Núria Martínez anoti fins al dar­rer quart?
El que serà deci­siu serà tor­nar a estar a un alt nivell defen­siu, tal com vam fer en el pri­mer par­tit. Estar con­cen­tra­des i pre­pa­ra­des per a una gran bata­lla! Núria Martínez és una gran juga­dora, amb molta experiència. I serà molt impor­tant tor­nar a impe­dir que anoti.
En l’anada vostè va ser la màxima rebo­te­ja­dora del seu equip. La lluita sota els tau­lers tor­narà a decan­tar la balança?
És evi­dent que l’equip que con­troli el rebot tindrà un gran avan­tatge. Sabem que l’Uni Girona és molt fort en la lluita pel rebot ofen­siu i per això un dels nos­tres objec­tius és atu­rar-ho.
El balanç defen­siu també és clau per al seu equip, no? En l’inici del ter­cer quart els van cosir en tran­si­ci­ons...
Sí de fet hi dedi­quem molts esforços. Volíem fre­nar el joc de tran­sició de l’Uni, perquè sabem que elles fan molts punts així. I ja ho vam poder veure en aquest ter­cer quart: les vam dei­xar córrer i així es van tor­nar a ficar dins el par­tit. El rebot ofen­siu i la tran­sició són els dos con­cep­tes que hem d’atu­rar si volem pas­sar l’eli­mi­natòria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.