Eurocopa

OLGA CHATZINIKOLAOU

ESCORTA OLYMPIACÒS

“Serà una gran batalla”

L’exjugadora de l’Uni torna dijous a Fontajau, on va jugar una temporada de la qual guarda grans records: “Em vaig sentir com si fos a casa”

“Volíem frenar el seu joc de transició, elles fan molts punts així”

L’equip que controli el rebot tindrà un gran avantatge. I serà decisiu tornar a estar a un alt nivell defensiu

Olga Chatzinikolaou (Atenes, 1981) torna aquest dijous a Fontajau, on va jugar el curs 2013/14 a les ordres d’Anna Caula just la temporada abans que l’Uni guanyés el títol de lliga. 6 punts i mig i gairebé 6 rebots en més de 31 minuts són el segell que va deixar una jugadora d’equip, de treball fosc. La internacional grega el fa ara a l’Olympiacòs –va arribar-hi el 2014 procedent del Proteas, al qual van guanyar diumenge 50-79–, dominador d’una lliga en què no té rival (10-0).

Què s’espera abans del segon duel contra l’Spar Citylift. Creu que aguantaran el 65-60?
Crec que serà un altre partit molt dur, i que l’equip haurà d’estar encara més concentrat i fer millor els petits detalls del joc perquè, el que estigui més centrat, serà el guanyador. Però la clau, segur, serà la defensa.
Torna a Fontajau. Quin record en té? Comparat amb la pista en què juga l’Olympiacòs...
És una pista molt maca i els aficionats que hi van creen un gran ambient de bàsquet.
I del seu pas per Girona? Aquella temporada va jugar molt.
En guardo grans records, de la meva temporada a Girona. Tothom a l’equip i al club es va portar molt bé amb mi i l’adaptació em va resultar molt senzilla. Perquè la cultura grega i la catalana s’assemblen i, per això, em vaig sentir com si fos a casa. El meu paper a l’equip es basava a estar bé en l’aspecte defensiu, fer córrer l’equip i crear joc per a la resta de jugadores.
Ara, la plantilla és completament diferent. Quin equip era millor, si es poden comparar?
És impossible comparar-los, perquè l’any que jo vaig ser aquí a Girona no jugàvem a Europa. Però teníem un equip molt bo per a la lliga espanyola. Ara, l’equip està dissenyat per ser molt competitiu a la Lliga Femenina i a l’Eurocopa i això fa que la plantilla sigui molt forta.
Va compartir vestidor amb Noemí Jordana i Anna Carbó. Sap que els van retirar les samarretes, abans de Nadal?
Doncs la veritat és que no ho sabia però estic molt contenta d’assabentar-me’n! Totes dues van estar molts anys a l’equip i tothom del club i de l’afició se les estima. És molt maco que els fessin aquest homenatge.
Com es va sentir quan l’any següent de marxar l’Uni va ser campió de lliga? Va arribar a veure imatges del pavelló ple amb més de cinc mil persones?
Em vaig posar molt contenta perquè sé fins a quin punt va ser important aquest títol, tant per a l’equip, com per a l’afició i fins i tot per a la ciutat. No em podia creure que aquest pavelló tan gran estigués ple i, és clar, m’hauria encantat formar part de l’equip que va guanyar aquest campionat.
En la lliga grega, com és possible que hi hagi tanta diferència entre l’Olympiacòs i el Panathinaikòs? No hi ha gaire nivell... Ho han notat a l’Eurocopa?
Per desgràcia la lliga grega sí que és molt fluixa i per això no ens trobem partits complicats. Aquesta temporada el Panathinaikòs té problemes econòmics i l’equip només té jugadores joves i no hi ha cap americana. Tampoc ens agrada aquesta situació, perquè els partits entre nosaltres són com si juguessin el Barça contra el Madrid. Ja et pots imaginar com ho trobem a faltar. L’Olympiacòs té les millors jugadores gregues, les que juguem a la selecció i, per tant, els altres equips no tenen bones jugadores nacionals per poder ser competitives. I tens raó, els partits de lliga i els d’Eurocopa no tenen res a veure. Ens estimaríem més jugar dos partits complicats cada setmana, ens faria ser millors.
Que arribessin els germans Angelopoulos, quan ja havien guanyat dues lligues...
Bé, ells el que tenen és l’equip masculí. El femení el va fundar el president de l’equip de futbol. El que és molt important per a nosaltres és l’ajuda d’una part molt històrica de l’Olympiacòs. Han invertit molts diners en nosaltres i n’estem molt contentes, és clar.
En l’eliminatòria prèvia, amb el Sepsi, havien de remuntar el 59-55 amb el partit de tornada a Atenes. Pot ser desequilibrant el factor pista? És un avantatge per a l’Spar Citylift?
Sí, per descomptat que jugar el segon partit d’una eliminatòria a casa suposa un avantatge... Sents que tens la situació més controlada i, a més, els teus aficionats estan del teu costat. Tots aquests factors t’ajuden.
En el partit de la setmana passada es van centrar molt a aturar Núria Martínez i la parella interior titular de l’Uni, no?
Sí, és cert que vam estar molt més atentes a frenar aquestes tres jugadores. Perquè són les que generen més joc i les que anoten més, també.
Els va sorprendre, doncs, l’encert de Romeo i Mendy?
No, tampoc va ser una sorpresa perquè ja sabíem que l’Uni Girona té grans jugadores: en aquesta plantilla tothom és capaç d’anotar en qualsevol moment.
A Girona es van queixar molt de l’arbitratge... Què en pensa? Perquè les faltes en atac només les assenyalaven a l’Uni...
En cada partit de bàsquet els àrbitres s’equivoquen, tant per a un equip com per a l’altre. L’Uni Girona i l’Olympiacòs són grans clubs, amb una gran història al seu darrere i no tenen cap necessitat de preocupar-se de res més enllà de jugar i guanyar.
Quines seran les claus d’aquest segon partit? Podran tornar a impedir que Núria Martínez anoti fins al darrer quart?
El que serà decisiu serà tornar a estar a un alt nivell defensiu, tal com vam fer en el primer partit. Estar concentrades i preparades per a una gran batalla! Núria Martínez és una gran jugadora, amb molta experiència. I serà molt important tornar a impedir que anoti.
En l’anada vostè va ser la màxima rebotejadora del seu equip. La lluita sota els taulers tornarà a decantar la balança?
És evident que l’equip que controli el rebot tindrà un gran avantatge. Sabem que l’Uni Girona és molt fort en la lluita pel rebot ofensiu i per això un dels nostres objectius és aturar-ho.
El balanç defensiu també és clau per al seu equip, no? En l’inici del tercer quart els van cosir en transicions...
Sí de fet hi dediquem molts esforços. Volíem frenar el joc de transició de l’Uni, perquè sabem que elles fan molts punts així. I ja ho vam poder veure en aquest tercer quart: les vam deixar córrer i així es van tornar a ficar dins el partit. El rebot ofensiu i la transició són els dos conceptes que hem d’aturar si volem passar l’eliminatòria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)