Un dels objectius que ens havíem marcat és tornar a l’ACB, i no som de tirar de pilotes fora. Volíem ser a dalt i veure durant el dia a dia on podíem estar, perquè teníem molts jugadors nous, tant en la lliga com al país. I de moment sí, parlant de resultats i classificació estem allà on volíem estar.

Per una molt bona feina dels entrenadors i de la gent del club que treballa en els fitxatges, amb el Román [Montañez] i els directius implicats. A l’estiu ho van fer molt bé. El primer són els fitxatges, i després el dia a dia: treballem molt i amb molta atenció al detall de les coses.

I a ells hi podem sumar el Guillem [Jou] i el Jordan [Sakho], que venien de la lliga EBA, un pas a fer que també requereix temps. Moltes vegades amb la qualitat no n’hi ha prou. Cal temps i paciència, però en tots cinc la veritat és que ho han fet molt bé, assumint què han de fer per ajudar l’equip i alhora trobant l’ajut de la resta de membres de l’equip i de la gent del club. Tot això és importantíssim i explica els resultats obtinguts a curt termini.

El seu bagatge ens ajuda moltíssim. L’Aleix ens transmet a la perfecció la idea del que vol i com ho vol, el tipus de joc que busca. Coneix la lliga i el club i té molt clar què necessitem.

Era un pas molt complicat i s’està fent molt bé, però encara queda feina. El Jordi Trias va dir el primer dia que havíem de veure el descens com una oportunitat, i tenia tota la raó. Era una oportunitat per retrobar-se amb la victòria, cosa que els aficionats feia anys que no podien gaudir, i aquest any estem guanyant molts partits, fem un joc atractiu i la gent se sent molt identificada amb els jugadors, que som dels que hi deixen la pell. I tant de bo en el futur puguem tornar a l’ACB, però mentrestant hem de gaudir del camí. Al principi va costar, i és normal, perquè havíem de fer mèrits per engrescar la gent, però tant a Lleida com el dia del Prat la resposta de l’afició va ser espectacular.

Podríem dir que només ens hauríem pogut estalviar la de casa contra la Corunya. Les altres van ser a fora i contra equips de dalt (Melilla, Breogán i Oviedo). Nosaltres els hem de donar raons perquè ells ens segueixin, i tant de bo continuem igual i en la segona volta equip i afició no deixem de ser un.

Sens dubte, a tots els nivells. Pujar és factible i la gent hi posa més recursos i més ganes, des dels despatxos a la pista. Recordo l’any de Burgos [14/15] que vam pujar, i com que no estava gens clar que ho féssim, inconscientment no hi eres tot. Ho donaves tot, però no aquell 200% que fa la diferència. Enguany és diferent i la competició és molt més maca, perquè guanyar és també molt més difícil.

Llevat del primer partit no havia estat gens encertat. He passat problemes personals bastant greus i creia que no m’afectaven, però ho van fer. Després he anat trobant encert i això t’augmenta la confiança i et fa assumir més protagonisme. L’Aleix sempre em transmetia que estava molt content amb mi, i això també m’ha ajudat molt. I en els últims sis partits, tant en la direcció com en el tir m’estic sentint molt còmode. Estic en un moment de joc personal dolç i l’equip guanya. No hi ha color quan tens confiança per jugar agressiu o quan no en tens i jugues reprimit.

És molt important que no es perdi la perspectiva. Penso que a l’equip ho tenim molt clar. Sabem que queda tota una segona volta i que el primer que hem de fer és guanyar a Càceres divendres. L’objectiu és pujar, i anar a la copa és un petit premi que no ens pot relaxar.