bàsquet
eurocopa
De motius, en sobren
L’Spar Citylift Girona ha de remuntar cinc punts contra l’Olympiacòs per accedir a l’eliminatòria de vuit
Els fets d’Atenes, encara frescos en la memòria, fan presagiar 40 minuts d’alt voltatge en què tot comptarà
L’Spar Citylift Girona no s’enfronta només a la necessitat de remuntar cinc punts (65-60 a Atenes) per eliminar l’Olympiacòs i accedir a l’eliminatòria de vuit de l’Eurocopa. Afronta també la voluntat de restituir la normalitat i que el bàsquet sigui l’únic fil conductor del relat, sense altres condicionants que coarten el joc i emboiren el cap.
Fa més de dos mesos de l’últim partit d’Eurocopa a Fontajau. Va ser contra el Gernika, quan l’Uni va situar el 4-0 (81-68) en la primera fase. Avui hi ha en joc igualar el que es va aconseguir la temporada passada i situar-se entre els vuit millors de la competició. Però l’Olympiacòs no és el Wasserburg i el resultat de l’anada, no sent dramàtic, tampoc és el que l’Uni va obtenir a Alemanya ara fa dotze mesos.
Un rival que no perdona
L’Olympiacòs va deixar l’Uni en 60 punts i en 20 bàsquets en joc i això no s’aconsegueix només per l’arbitratge. L’equip grec va focalitzar bé els objectius: treure del partit Núria Martínez i Nádia Colhado, identificades com les jugadores més determinants de l’Uni. Aturar la transició gironina i disputar-li el rebot o, com a mínim, la qualitat del rebot, van ser les altres prioritats. També la va encertar perquè quan l’Uni va tenir el rebot i va córrer (tercer quart) va fer el que va voler. Per descomptat, si el llindar de la falta és tan diferent en un costat i l’altre de la pista com a Atenes, tot esdevé més fàcil, però si alguna cosa va quedar clara en l’anada és que l’Olympiacòs pot ser un equip de rotació limitada i amb una edat mitjana molt alta, però que no té fissures. Molt col·lectivitzat al darrere i amb un nas ben dotat per olorar la sang. I sang és, en aquest cas, qualsevol fragilitat, que l’equip grec sap provocar i penalitzar. Tot plegat fa preveure 40 minuts en què tots els detalls –no només els del joc– tindran un pes en el desenllaç de l’eliminatòria. I, en aquest sentit, tot i que l’Uni no ha oblidat què va passar al Makis Lioukas d’Atenes, haurà de saber trobar el punt d’equilibri perquè la motivació no es converteixi en sobreexcitació. Aquest aspecte sí que es pot controlar.
L’Olympiacòs no va voler jugar dimecres
Quan l’Uni va saber que el matx contra l’Avenida es jugaria dissabte a les 4 de la tarda per requeriment televisiu va demanar a l’Olympiacòs que s’avingués a avançar el partit d’avui i jugar-lo ahir dimecres. La resposta va ser negativa al·legant que serien a Girona dimarts a les 4 de la tarda i no tindrien temps de descansar. Tampoc és que s’esgotessin gaire en el partit d’A-1 grega a la pista del Proteas (50-79). Van guanyar tots els quarts i si no van repartir més els minuts va ser perquè no van voler. Maltsi no va jugar.
