Per anar a la fi del món
L’Spar Citylift Girona atropella el Ragusa en el tercer període i només un daltabaix impedirà que sigui en els quarts
Reacció volcànica en el tercer quart (23-6) d’una nit que reomple el crèdit de l’equip
Queden quaranta minuts a Ragusa, però si es juguen sota uns paràmetres de normalitat, l’Spar Citylift Girona hauria d’eliminar el Ragusa i classificar-se per als quarts de final de l’Eurocopa, ja amb equips eliminats de l’Eurolliga en l’horitzó (i la possibilitat que un d’ells sigui l’Avenida...). Malgrat que l’excepcionalitat és ben present avui dia, la sensació d’equip amb caràcter per refer-se de la sotragada de la copa va presidir el partit i és un argument solidíssim pensant en la tornada. El tercer quart, menjant-se el rival als dos costats de la pista amb voracitat extrema, va recordar els millors moments del matx contra l’Olympiacòs.
No va ser un primer quart esplèndid. A l’Uni li va costar trobar el nivell de tensió adequat. Per no fer, no va ni gastar faltes (1) i es va estavellar contra els braços de Ndour, un fet que va provocar que s’anés allunyant de l’anella, sense encert (4/14 tirs de camp), excepte en el cas d’Evans, que mirava d’enfonsar la senegalesa a la pintura a costa de rebre algun tap. A camp propi, errors de concentració van costar bàsquets, i sort que Kuster i Hamby eren insubstancials (11-15).
El llampec Magali
Tot va canviar quan Mendy va decidir trencar-ho tot. La francesa, que ja havia anotat els cinc primers punts gironins en el partit, en va afegir 7 més (triple, tir curt i eslàlom de costa a costa superant les rivals per capacitat de velocitat) sense error, Alminaite va fer aflorar el geni que té tan ben amagat i Traoré (2+1 i triple) va culminar un 14-0 que capgirava el partit (30-22) i l’ambient. Amb dificultats per fer circular la pilota en atac, l’Uni havia viscut de solucions individuals més que de costum. Però quan apareix la transició com a mètode anotador la mutació és automàtica i l’equip se sent còmode, ataca millor en el cinc contra cinc i defensa millor. Rosó Buch –en la copa ja va oferir un bon to– es va afegir al grup de resolutives i un triple seu va tancar el segon quart (40-34).
Tornant del vestidor, a l’Uni li va costar menys posar-se en dansa. Tant és així que el tècnic sicilià ja havia demanat dos temps morts en 4:15 i no li servien per aturar la sagnia (13-0 i 53-36, amb cinc minuts en blanc del Ragusa). L’energia que desprenien Mendy, Evans, Colhado, Núria Martínez i Rosó Buch col·lapsava el Ragusa i obsequiava Fontajau amb triples, reversos, contraatacs, taps, rebots i circulacions de pilota –ara sí– d’alta categoria que van deixar el Ragusa a la lona (63-40, 30’).
Ni amb la zona
L’últim intent del Ragusa va ser amb una zona. Senyal de rendició, de desesperació d’un equip desballestat que volia evitar com fos un ruixat que el deixés sense línia argumental més enllà de l’èpica per a la tornada. I mal dia per plantejar-la, perquè l’Uni va anar trobant posicions des de l’arc... i també encert. Tres de seguits de Romeo, Rosó i Núria Martínez mantenien la diferència –que havia arribat als 26, 70-44– per sobre dels 20 (81-59). Un eslàlom de Rosó va ser el preludi del tancament del partit, a càrrec de Colhado, amb un gran bàsquet i un tap en l’últim tir sicilià.
Ndour i Traoré, camins encreuats
Astou Ndour (Dakar, 1994) va abandonar el parquet per primer cop amb 18-22, a 7:55 del descans i 18-22 en el marcador. La internacional espanyola va castigar les interiors de l’Uni a l’inici, amb tres taps en els 4 primers minuts. Però, com el Ragusa, va anar de més a menys: 10 de valoració, en el primer quart; -1 en el segon i el tercer, i, en l’últim, ja no va jugar. Astou Traoré (Dakar, 1981) no va sortir en el primer quart, en el segon va fer 9 punts (2/3) triples i, amb ella, l’Spar Citylift duia un més 12 en el descans (40-34). En el tercer quart, el primer més 20 va arribar amb triple (56-38) i contraatac de la internacional amb el Senegal (58-38) a la banqueta a 5:50 (70-51).
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024