La manta, de talla XXL
L’Spar Citylift Girona necessita el partit perfecte per sortir viu d’Istanbul i continuar somiant en la semifinal
El Galatasaray, amb una plantilla hipertrofiada en totes les posicions, exigirà intensitat i intel·ligència al darrere
En pocs rivals dels que pugui trobar l’Spar Citylift Girona hi ha tantes jugadores amb potencial per desequilibrar per elles mateixes com al Galatasaray, l’adversari de les gironines en els quarts de final de l’Eurocopa. No només és un rival d’Eurolliga. És un equip turc, amb tot el que comporta de pressió ambiental a la seva pista i, sobretot, de dotació econòmica per configurar una plantilla que no s’explica com només és novena en la lliga turca, amb balanç negatiu (8-10). Bé, sí que s’explica, entre altres raons perquè al davant té quatre equips, també rics, que només tenen un partit per setmana.
Costa identificar els elements diferencials del Galatasaray, de tants que n’hi ha. No se sap si l’electricitat de la base Epoupa (23 anys i titular amb França en l’últim europeu) és més perillosa que l’eficiència i sobrietat d’interiors com la lituana Petronyte (28 anys i 8 temporades en competició europea), ben coneguda de Kristina Alminaite, o la veterania d’Ewa Kobryn (35 anys, catorze temporades seguides en l’Eurolliga i campiona el 2013). O bé el potencial anotador de les nord-americanes Allie Quigley (passaport hongarès, campiona WNBA 2009), Kaela Davis (número 10 de l’últim draft, fa poc que és a Istanbul) i Jelena Dubljevic. En tot cas, sumen més de 45 punts per partit entre totes tres. Elles, i també les exteriors Gunal i, sobretot, Alben, porten la batuta de l’equip i constitueixen un perill declarat. L’Uni haurà de sublimar el seu concepte defensiu, intens i intel·ligent, i buscar una manta de talla gegant que ho tapi tot.
El favorit és turc
No cal enganyar-se per les estadístiques ni les victòries del Galatasaray: ni l’Eurolliga és l’Eurocopa ni la KBSL és la Lliga DIA. L’objectiu de l’Uni és sobreviure a Istanbul i tenir l’oportunitat de lluitar a Fontajau, sempre parant atenció al pes d’un equip turc en el bàsquet FIBA. I més aquest, que té a la vitrina l’Eurolliga del 2014 (total, fa quatre dies) i l’Eurocopa del 2009, i que és dirigit per la seleccionadora de Sèrbia, de cognom Maljkovic. Com per fer-hi broma. Per sort, hi ha dues jugadores de l’Uni a qui l’escena no els pesarà. Núria Martínez i Astou Traoré, les dues més veteranes de l’equip, van jugar al Galatasaray (2014-16 la catalana i 2016/17 la senegalesa).
“Una plantilla de nivell mundial”
Èric Surís identifica clarament els aspectes clau de l’eliminatòria. Primer, el salt en l’exigència: “Són un equip top d’Eurolliga, que no ha continuat endavant per una victòria. Tenen una plantilla excepcional, molt llarga, de gran potencial, amb jugadores de tot tipus: petites, mitjanes, altes, tiradores, ràpides, resolutives, defensives...”
En segon lloc, la temperatura ambiental: “Allà tindrem un ambient molt hostil, el més hostil del bàsquet FIBA. Dos minuts de desconnexió a Turquia contra un equip d’aquest potencial i jugadores tan desequilibradores, et poden treure de partit o, pitjor, de l’eliminatòria.”
I per acabar, acostar-se al màxim nivell possible: “Més que detalls concrets, hem de ser fortes mentalment, fer la feina ben feta i ser molt contundents en el rebot. En el rebot hi haurà gran part de l’eliminatòria, però intentar simplificar el Galatasaray o buscar-li mancances és difícil. No té gaire punts febles. Han fitxat Kaela Davis, una rookie de nivell mundial molt alt. I l’afegeixen a Epoupa, Alben, Quigley, Davis, Kobrym, Petyronyte, Dubljeric... És una plantilla de jugadores internacionals de nivell mundial.” Surís conclou que es trobaran “un equip molt temible amb jugadores d’alt nivell que saben quan s’hi han de posar. i no tenim cap dubte que s’hi posaran.”
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024