Ja fa dues temporades, però a Fontajau hi va caure derrotat el campió de l’Eurolliga (USK Praga) i l’AGÜ Spor com a equips més significats, i el Iekaterinburg hi va patir el que no està escrit aquell dia que Coulibaly es menjava vives Grinner i Sancho Lyttle. L’Uni ha anat enganxant més i més aficionats a mesura que ha convertit els seus èxits en credibilitat. Avui és feiner i costa portar molts seguidors a Fontajau, però sense haver fet cap acció específica per afavorir-ho i només amb el termòmetre de les peticions de públic no habitual el club creu que hi pot haver més de 2.000 seguidors.

Fontajau és un feu difícil de conquerir. De fet, en tres temporades en competició europea només hi han guanyat tres equips, aquella selecció mundial permanent que és el Iekaterinburg, el millor Nadejda de la història (amb Roberto Íñiguez a la banqueta) i el Bourges. Els dos equips russos van ser els finalistes d’aquella Eurolliga. Tant la temporada passada com aquesta, fins ara la trajectòria ha estat immaculada (5-0 en els dos casos).

Ahir Èric Surís recordava el paper dels seus seguidors: “En el grup no vam tenir rival gràcies a ells. I contra l’Olympiacòs des de la primera possessió no se sentia res del soroll que hi havia.”