El segon títol en tres anys
NCAA. La Universitat de Villanova domina Michigan de cap a cap amb un Donte DiVincenzo espectacular (31 punts i 10/15 tirs)
VILLANOVA 79 MICHIGAN 62
VILLANOVA WILDCATS:Booth (2), Brunson (9), Bridges (19), Paschall (6) i Spellman (8) –cinc inicial–; Cosby-Roundtree, Delaney, Samuels, Gillespie (4) i DiVincenzo (31). 17/30 de 2, 10/27 triples (5 DiVincenzo, 3 Bridges i 1 Paschall i Brunson), 15/20 tirs lliures, 38 rebots (11 Spellman) i 7 assistències (3 DiVincenzo).MICHIGAN WOLVERINES:Abdur-Rahkman (23), Simpson (10), Matthews (6), Livers i Wagner (16) –cinc inicial–; Davis, Baird, Teske (2), Brooks, Poole (3), Simmons, Robinson i Watson (2). 21/32 de 2, 3/23 triples (2 Abdur-Rahkman i 1 Wagner), 11/18 tirs lliures, 27 rebots (7 Wagner) i 6 assistències (2 Simpson).PARCIALS:37-28 i 42-34.PÚBLIC:67.831 espectadors a l’Alamodome de San Antonio (Texas).Els Wildcats de Villanova van alçar el títol de la lliga universitària per segona vegada en tres anys, aquest cop amb molt menys drama que el del 2016 –cistella en el darrer segon contra North Carolina.
Liderats per un sensacional Donte DiVincenzo (1m95, 1997), autor de 31 punts amb 10/15 tirs (66,7%) amb 5/8 de 2 i 5/7 triples, els de Filadèlfia van controlar a cada moment els Wolverines i a vuit minuts del final van liquidar el partit amb nou punts consecutius de l’escorta (del 40-53 al 44-62). El de Delaware, triat el millor de la final, va esdevenir el tercer jugador amb més de 30 punts i 66% d’encert en una final a quatre, selecte club en el qual fins ara només hi havia Bill Walton i Kareem Abdul-Jabbar. Col·lectivament, l’equip de Jay Wright –segon tècnic en la història de la primera divisió que encadena quatre temporades de 30 o més victòries– ha emulat el d’UCLA del 1968, que també va imposar-se en la final a quatre guanyant els dos partits per setze o més punts de marge.