Accelerant

L’inici va ser dels taronja, que no tenien dificultats per fer mal i trobar situacions còmodes de tir. Que els tricolor van sortir tous, es veia a l’electrònic (7-13, 6’), però també en el dèficit en el rebot, també al seu cèrcol. Només la inspiració d’Albicy impedia que el desavantatge creixés. Peñarroya va moure la banqueta, i allà hi va trobar solucions per girar la inèrcia. L’entrada de Diagné va dotar d’energia l’equip, que va començar a desprogramar el València, forçant-li errors (7 pèrdues en el segon parcial). Això va obrir el camí, per fi, al joc a camp obert que tant li agrada al MoraBanc. Entre això, l’encert en el triple i la direcció de Jaime Fernández, van teixir un 18-2 de parcial (33-22, 15’). Els visitants no se sentien gens a gust, però Abalde i els rèdits dels tirs lliures li van permetre no cedir més terreny a la mitja part (43-32).

La tònica va mantenir-se inalterable tornant del parèntesi. La tensió dels tricolor en defensa continuava ofegant el rival, que patia sobretot per contenir Albicy, excels en el tercer quart anotant i repartint joc. La distància va eixamplar-se molt (58-37, 26’) i, tal com l’Unicaja va fer dissabte –i li va sortir a la perfecció–, el València es va refugiar en una zona 2-3. L’aposta va frenar l’embranzida local i l’aportació de Thomas actuant de center, va reduir distància a final del tercer quart (65-53). Aquest cop, però, el MoraBanc no es va deixar robar la cartera. Serè i fiable des de l’exterior, va desarticular la defensa zonal i qualsevol possibilitat de reacció del rival.