Més bàsquet

Llum a la vora del Sena

Internacional. Neix el París Basketball, amb l’ambició de disputar l’Eurolliga en un període de quatre anys; el curs que ve competirà a Pro B després de comprar la plaça al Ieras-Toló

Si bé la seva àrea metropolitana té dos clubs a la Pro A –des del curs passat denominada Jeep Elite–, París no se sent seus ni el Levallois ni el Nanterre. I per això, ha gestat un projecte propi, que va veure la llum tot just uns dies després de gairebé dos anys de treball en silenci. Es tracta de París Basketball, una entitat que absorbeix el París Basket Avenir –en el passat exercici, va militar a l’NM2, la quarta categoria– i té la intenció de mirar enlaire. De fet, competirà en la ProB (segona divisió) la temporada que ve després d’adquirir els drets esportius del Ieras-Toló. No s’ha fet pública la xifra pagada, però està al voltant del milió d’euros, segons Le Parisien.

Que el projecte té bases sòlides s’aprecia en el suport explícit de l’Ajuntament amb Anne Hidalgo (l’alcaldessa) al capdavant, així com de la mateixa federació, que va aprovar la transacció, poc habitual en el bàsquet francès. I, a més, els que l’encapçalen tenen bagatge en el món professional, si bé a l’altre costat de l’Atlàntic. El propietari principal és Eric Schwartz –va ser accionista minoritari en els Atlanta Hawks–, però la cara visible, el CEO, és David Kahn, amb molta experiència en l’NBA, entre els Pacers i els Twolves. “El nostre objectiu és situar el París entre els grans clubs de bàsquet europeu i això és tot un repte. El camí serà llarg i no volem anar més ràpid del compte, sinó fer tots els passos un per un”, raonava Kahn en la presentació del club, que no tocarà res de l’estructura de base del París Basket Avenir.

Reptes de futur

La pregunta del milió és lògica: per què París? “És la ciutat més bonica del món i té una energia fantàstica, similar a Nova York. Em té fascinat i no puc entendre com no hi ha equip d’Eurolliga”, reiterava Kahn, que té clar que no vol introduir l’estil i l’esperit nord-americans al club, sinó a la inversa. Per això, ha contractat un director general com és Romuald Coustre, que va ser mànager general en el Gravelines gairebé una dècada. La voluntat és fitxar també un tècnic francès i confeccionar una plantilla sense grans dispendis. Es va anunciar un pressupost similar al gros de ProB, entre 1,5 i 2 milions d’euros. Lògicament, amb la intenció d’estar a dalt per aspirar a l’ascens. De moment, no han aparegut noms.

Enguany, el club jugarà al Halle Carpentier, al sud de París. A priori és un lloc passatger i, en tres o quatre anys, s’ha de traslladar al nord, en un pavelló a la Porte de la Chapelle, a tocar de l’estadi de Saint Denis, l’Arena2, un dels escenaris pensats per als Jocs del 2024. En aquest període –cap al 2022–, Kahn confia que el club ja s’haurà fet un nom i que no només pugni pels títols del bàsquet francès, sinó que hagi pogut treure el cap en l’Eurolliga, l’objectiu final sobre el qual gravita el projecte. “París té mitjans per construir una marca mundialment famosa en el bàsquet”, sentencia. Caldrà estar-hi atents.

DAVID KAHN

“Volem situar el París entre els grans clubs de bàsquet a Europa, tot un repte”

Ricky, elecció de Kahn

Nascut a Portland (Oregon, EUA, 1961), David Kahn va iniciar el seu periple en l’NBA en els Pacers (1995-2004), treballant bàsicament en l’àrea comercial de la franquícia. Nou anys després , va tornar a la seva ciutat natal involucrat en altres projectes. El principal, atreure alguna franquícia de la Major League de beisbol perquè s’instal·lés a Portland, fet que no va aconseguir.

Per a sorpresa de tothom, bàsicament per la seva falta d’experiència, el propietari dels Twolves Glen Taylor va contractar-lo com a president d’operacions, en substitució de Kevin McHale. Era el 22 de maig del 2009 i, gairebé dos mesos després, prenia la decisió d’escollir Ricky Rubio en el número 5 del draft d’aquell any. En quatre anys en el càrrec, la franquícia de Minnesota va viure a les catacumbes de l’NBA (28,5% de victòries, el pitjor bagatge en la competició en aquell període) i l’executiu va ser molt criticat per les seves decisions, qualificades molts cops de “desconcertants”. El 2013 el va substituir el malaguanyat Flip Saunders.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)