L’Ajuntament i la Diputació continuen pagant deutes
“No ens permetrem un altre Akasvayu.” Així es va expressar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, fa un mes quan va anunciar-se un acord amb el Girona FC per a la concessió de l’estadi de Montilivi. No era cap comentari gratuït. Madrenas tenia ben present que, tot i fer deu anys que el CB Girona ja va plegar veles, encara s’amortitzen crèdits de 2,6 milions d’euros per fer viable l’entitat, que l’Ajuntament i la Diputació van avalar. Com a colofó, també es recorden –i couen– els avals, un per a cada ens, que el Sant Josep va permetre que s’executessin en els exercicis 2010/11 i 2011/12, quan era a la LEB Or. Cadascun per 218.000 euros. Això va generar, sobretot a l’Ajuntament, un fort impacte que es va traduir en prejudicis amb tot el que fos bàsquet. Per exemple, es va posar sobre la taula la reducció de la seva aportació anual a l’Uni –al final, no es va fer–, tot i que l’entitat no ha deixat mai deutes a les institucions. Ha costat, però amb el pas del temps aquests prejudicis han quedat enrere.
El que queda
El diner públic gironí ja ha sufragat gran part de tota la motxilla, però a l’Ajuntament li falten encara per pagar 354.480 euros dels 1.592.981 que estava condemnat a pagar. Tenint en compte que anualment, en l’actualitat, hi destina 54.000 euros, ho deixarà tot liquidat d’aquí a sis anys, durant el 2024.
En una situació similar es troba la Diputació. En el seu cas, paga 95.000 euros cada any per anar llimant el que li queda per pagar en dos crèdits diferents. Un, que venç el 31 de maig del 2019, d’aquí a uns mesos, el té gairebé liquidat –només falten 40.067,47 euros– i l’altre va força més enllà. Encara li queden cinc anys per rematar-lo (30 de juny del 2023) i té pendent, en aquest cas, una quantitat de 271.779,62 euros.