Arriba Mario Delas

Els tres primers mesos de competició són frenètics, i quasi no hi ha marge ni per entrenar. És per això que, en el moment de planificar el curs, la cúpula esportiva donava molt pes a la pretemporada i, en aquesta línia, es volia un roster amb dotze jugadors des del primer dia. “La lesió de Beka [Burjanadze] ens va afectar molt, l’any passat. Vam fer el salt quan vam tenir dotze jugadors al gener [es va acabar fitxant un relleu, ja que Burjanadze no es va recuperar], amb cinc interiors. Ara, ja els volíem tenir des del principi. No podíem esperar Beka perquè era una incògnita”, raona Solana.

De moment, als tricolor ja els han aparegut els contratemps. Fa una setmana es va lesionar Whittington –ruptura fibril·lar al soli de la cama dreta–, baixa que s’uneix a la de Stevic, que ultima la recuperació de la lesió del tendó d’Aquil·les. Això ha deixat molt coix el joc interior, reduït únicament a tres peces sanes. El club va reforçar els entrenaments amb el pivot Nicolas de Jong, però va estar-hi poc perquè va trobar equip de seguida (el Boulazac, a França). Ahir, va ser el pivot croat Mario Delas (2,07m, 1990) qui es va incorporar al grup. Estava sense equip després de militar el curs passat a Itàlia (Capo d’Orlando i Varese). Tot i els imponderables, el director general destaca la millora física de la plantilla amb relació a la del passat exercici: “Hem incidit en aquest aspecte amb la idea de tenir un equip millor que el de l’any passat. Els resultats diran al final si és millor o pitjor.”

En el primer dia de treball, Ibon Navarro va assumir el repte de dur el MoraBanc a la copa, el play-off i a superar la primera fase a l’Eurocopa. Solana prefereix contemporitzar sobre els objectius: “La realitat diu que hi ha sis equips superiors a la resta [Madrid, Baskonia, Barça, Herbalife, València i Unicaja] i, a partir de llavors, hi ha un grup on hi som nosaltres i equips com l’Iberostar, el Múrcia o fins i tot el Joventut i el Manresa, que han fet apostes fortes. La igualtat és gran i, depèn de com vagi tot, pots ser setè o onzè. Cal anar pas a pas; tocar de peus a terra.”