Lliga Endesa
Té la medicina per a l’èxit
Aleix Font, l’últim jove que ha debutat en el Barça, un premi que li ha arribat mentre compagina el bàsquet i els estudis de medicina
Viu amb els pares al costat del Palau, comparteix equip amb el seu germà David i es va formar al JAC Sants com Roger Esteller i Roger Grimau
Aleix Font (Barcelona, 11/3/1998) es va treure aviat el carnet de conduir. Era l’única manera d’arribar a temps d’entrenar-se a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i anar a estudiar la carrera de medicina a la universitat. L’últim blaugrana a cursar-ho va ser Pau Gasol, i parla del cap que tenen. Font no fa campanes gratuïtes. Però ara dobla entrenaments i potser el tercer curs costarà més. Sort que la pretemporada i el seu impactant debut en el primer equip ha arribat quan encara no han obert les aules. A partir d’ara, ja ho veurem. Continua vivint a casa dels pares amb el seu germà, a tocar del Palau, i això li assegura està ben alimentat i ben cuidat, una preocupació menys per poder centrar-se a jugar i estudiar.
Un dels èxits de la nova perla blaugrana és el seu entorn. La seva família toca de peus a terra i té com a fan número 1 la seva tieta Lourdes, padrina també del David que enguany compartiran equip en el Barça B. A més, està en bones mans perquè el seu representant, Gerard Darnés, és exjugador i porta tant Pau Ribas, referent en el Barça, com Oriol Paulí, internacional sorgit del planter blaugrana que per triomfar ha hagut de fer un altre camí.
Del barri de Sants al Palau
Roger Esteller, el tigre de Sants va ser el primer tot i no jugar al JAC. Després seria Roger Grimau –qui serà tècnic ajudant de Font al Barça B–. Dues dècades després un jove del planter del JAC Sants torna a picar la porta del Palau Blaugrana. Aleix Font estudiava a l’escola Josep Tous, tocant al carrer de Sants, va començar a botar la pilota. Només tenia cinc anys. La família, per motius professionals, va fer les maletes cap a Irlanda. I a Dublín, durant els dos anys que hi va ser va jugar en el Templeogue Basketball Club. Quan va tornar només va tenir temps de jugar un any en el JAC, on va destacar amb guardó en el torneig de Parets inclòs. Sent infantil va anar al Barça, on ha anat pujant graons. Primer sent campió de la Minicopa –últim any que ho ha aconseguit el club– amb Òscar Orellana de tècnic, després Àlex Terés i Marc Calderón en el cadet i finalment en el júnior Joan Braulio i Alfred Julbe –també amb el Barça B–. És un boig del bàsquet i a l’estiu se l’ha vist a la platja... però a Sitges, on hi havia un 3x3 que va anar a veure amb el seu inseparable amic Pol Figueras.
La primera vegada que va ser internacional espanyol va ser amb 16 anys. A l’Adidas Next Generation de l’Hospitalet va ser en el cinc ideal (14,6 punts). També va destacar al Basketball Without Borders. Va ser campió de l’Eurolliga júnior i aquest estiu a l’Europeu sub-20 va explotar i va rebre l’interès d’equips ACB. Però va apostar per quedar-se. Diumenge va jugar amb el Barça B contra el Lleida i després d’una exhibició amb 26 punts i jugar 28 minuts, ofegat, va tenir un respir d’Ocampo. Dues hores més tard, Pesic el feia debutar i encara que li hagués sortit el cor per la boca s’hauria mossegat la llengua abans de demanar el canvi. El 9 de setembre del 2018 ja li queda en la memòria. Ara toca treballar, escoltar i aprendre per seguir creixent. Just el dia que s’estrena Navarro, la llegenda, que l’ajudarà a fer camí cap a l’ACB. Font té la medicina per a l’èxit.