ALEIX DURAN
ENTRENADOR ASSISTENT DE DUSKO IVANOVIC AL BESIKTAS
“És un projecte estimulant”
“El Dusko tenia bones referències de mi i ens vam entendre de seguida. Puc aprendre molt d’ell”
“Nosaltres mantenim pressupost, però hi pot haver algun altre equip que no surti”
[L’estiu als EUA] Aquí ens centrem més a millorar l’equip i allà tenen clar que el salt col·lectiu passa per la millora del jugador
Encara no fa tres setmanes que va iniciar la seva primera aventura fora de Catalunya. Després de molts anys de lligam amb el Bàsquet Manresa i també una etapa en el Barça B, Aleix Duran (Terrassa, 4-8-1977) ha fitxat pel Besiktas per ser la mà dreta de Dusko Ivanovic. Hi ha anat sol, sense la família –l’aniran visitant periòdicament a Istanbul–, però amb la il·lusió que el seu nou equip es faci sentir tant a Turquia com a Europa.
Anar a l’estranger era una opció buscada o ha aparegut?
Una mica les dues coses. Feia temps que em plantejava la possibilitat de sortir a fora, a altres països, i va aparèixer l’opció de treballar amb el Dusko [Ivanovic]. Havia fitxat feia poc pel Besiktas i buscava un ajudant. Els meus agents em van oferir, vaig entrevistar-me amb ell i hi va haver des del principi bona connexió. Tant és així que al cap de dos dies em deia que fes les maletes i me n’anés cap a Istanbul.
Es coneixien d’abans?
No. Jo havia estat amb entrenadors amb qui ell també havia treballat, com Josep Maria Berrocal o Ibon Navarro. Aquestes bones referències que tenia de mi va ajudar a entendre’ns de seguida. Ell va creure que li podia aportar coses i, evidentment, jo puc aprendre moltíssim d’ell.
Què li va demanar?
Ell sabia que venia d’exercir com a primer a Manresa i volia saber la predisposició que tenia a tornar a fer d’ajudant. Jo mai he donat una importància extrema al fet de ser primer o segon. El que em mou són els projectes estimulants. I anar amb el Dusko amb un equip com el Besiktas ho és.
El curs passat, Agustí Julbe era assistent a l’Efes i Berrocal dirigia l’Eskisehir. Els ha trucat per saber coses de Turquia?
Principalment coses de país, d’integració a la cultura turca, perquè el bàsquet tampoc és tan diferent del d’aquí i, a més, el pots veure en vídeo. Sempre va bé que algú del teu país t’expliqui la seva experiència allà. Tant l’Agustí, que em va ajudar molt en gestions a l’inici, com el Josep Maria em van explicar la seva vivència. I això et permet no anar-hi a cegues.
L’ha sorprès alguna cosa en els pocs dies que fa que és a Turquia?
Potser el tema idiomàtic. Hi ha gent que no parla gens d’anglès i, en certs moments, és difícil comunicar-t’hi. Per sort, tothom és molt obert, i té ganes d’ajudar i comunicar-se. I això ho remarco especialment en la gent del club.
Amb quines perspectives arrencaran en la competició?
El Besiktas és un equip competitiu, tradicionalment de play-off, i aquest és l’objectiu. Sabem que hi ha equips amb grans pressupostos com l’Efes o el Fenerbahçe i és difícil competir-hi, però no hi renunciem. Volem estar entre els millors a Turquia i estem intentant crear un equip amb el segell d’exigència del Dusko [en l’equip hi ha l’exblaugrana Phil Pressey i Robin Benzing]. En la Champions League, pretenem igualar o si pot ser superar l’any passat [eliminats a vuitens contra el Medi Bayreuth alemany].
Hi ha pressió interna per assolir aquests objectius?
Diumenge hi va haver eleccions en el club, i si bé es manté el mateix president, hi haurà canvis en l’organigrama. De moment hi ha un ambient de treball molt còmode. Però ara és pretemporada. Ja ho veurem quan tot es posi en marxa i arrenqui la competició [riu].
Aquest estiu han desaparegut equips a Turquia, com l’Eskisehir o l’Usak Sportif. Pressupostàriament, han notat la crisi?
La temporada passada hi va haver equips que van deixar de pagar alguns mesos, i això ha provocat que hi hagi jugadors reticents a venir aquí ara. Pensa que han desaparegut equips que han deixat deutes a jugadors i tècnics. Però en el Besiktas tenim el futbol al darrere, i això ens ha permès mantenir el pressupost dels darrers anys. Però pel que fa a la lliga, ja ho veurem. Fins i tot hi pot haver algun altre equip que no compleixi els requisits i tampoc surti.
A l’estiu va estar amb els Spurs en la lliga d’estiu de Las Vegas. Com va anar l’experiència?
Va ser una de les millors de la meva vida. Abans d’anar a Las Vegas vaig poder participar en els entrenaments a San Antonio i, per mi, viure de dins una franquícia de l’NBA va ser molt interessant. Veure els mitjans que tenen i com els utilitzen; la quantitat de dades que fan servir basades en el jugador per potenciar el seu creixement individual, físic i tècnic. Porten l’anàlisi de vídeo fins a l’extrem. També és veritat que els recursos que tenen els poden tenir molt pocs equips a Europa. Però em va cridar l’atenció la filosofia de fer créixer el jugador, i la seva simplificació del joc en algunes coses és una reflexió a fer.
Hi ha aspectes extrapolables?
És un tema més filosòfic, de com enfoquen el jugador. Aquí ens centrem més a millorar l’equip i allà tenen molt clar que la millora de l’equip passa per la millora del jugador. És un altre punt de vista. No et dic que he tornat amb la idea d’allà, però hi ha aspectes que podríem aplicar en la millora del jugador. Allà inverteixen temps i diners en ells, i després això els dona molt retorn.
Amb el pas dels mesos ha paït el seu adeu de Manresa, just abans del ’play-off’ d’ascens a l’ACB?
El que he viscut als Estats Units i ara aquí, a Turquia, em fa veure el present i el futur amb optimisme i il·lusió. El que va passar a Manresa va ser un cop dur per a qualsevol entrenador, i en el meu cas, a més, després de tants anys en el club. Però amb el pas de les setmanes m’he esforçat a superar-ho i a extreure coses que m’ajudin a ser millor. Jo he fet la meva autocrítica i n’he extret conclusions de cara al futur.
Com per exemple?
No és una de sola, n’hi ha moltes. Coses de bàsquet que podies haver fet millor, però aquestes sempre les fas, guanyis, perdis, segueixis en un club o t’acomiadin. Però hi ha altres aspectes en què soc conscient que no hi vaig invertir prou temps a gestionar-les i són les coses que se’m van girar en contra. I són tant o més importants que gestionar l’equip o saber de bàsquet. És la principal lliçó que en trec.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.