FCBQ

Demostració de poder

L’Spar Citylift accelera en la segona meitat i acaba guanyant la final amb suficiència contra el Cadí, molt impetuós i inspirat en l’arrencada

Iguala els set títols en la competició de l’Universitari

Encara té molt de recorregut com a col·lectiu i transita a batzegades –lògic en el mes en què ens trobem–, però la primera cita oficial d’aquest curs va deixar entreveure de què pot ser capaç enguany l’Spar Citylift Girona. Ahir l’equip va recórrer a la seva densitat de talent per ressorgir després del gran inici del Cadí la Seu i, quan hi va afegir una pujada de revolucions al darrere, va acabar atropellant-lo en el darrer quart. Fontajau va vibrar amb el primer tast del seu equip, i confia a fer-ho sovint.

El títol confirma l’hegemonia gironina en la competició en l’última dècada. I és que n’ha guanyat set dels nou últims. La xifra li permet atrapar l’Universitari de Barcelona com els que en tenen més (7).

De tres en tres

Qui millor va entrar al partit va ser l’equip lleidatà. I no tan sols pel seu encert del triple (4/6 en el primer quart), sinó perquè va sortir amb una idea més nítida de què volia fer i com ho volia fer. L’apatia defensiva de l’Spar Citylift li permetia moure la pilota amb facilitat per trobar tirs còmodes i, a l’altre costat i ja és habitual en l’estil del Cadí, mossegava. Sense clarividència, les locals tiraven de talent individual, però ni això els servia per seguir el ritme (9-20, 9’). Un triple in extremis de Rosó va llimar una mica la diferència al final del primer parcial.

Èric Surís movia la banqueta, però no acabava de trobar un cinc consistent i el rival el continuava castigant: 14-25 (12’), després del cinquè triple de les visitants, de Kraker. Amb l’arrencada de segon quart, ja havia debutat Laia Palau, i el seu talent va fer-se notar immediatament. Un contraatac després d’una recuperació i una assistència marca de la casa a Oma van despertar Fontajau, silenciós i incrèdul amb el que s’estava veient. El Cadí no s’arronsaria i treia profit de qualsevol badada gironina per mantenir un cert coixí de seguretat (29-35, 17’). Però l’Uni d’enguany té molta qualitat i, en una fase en què la direcció de Palau es va acompanyar d’inspiracions individuals –aportació de Rosó, Hampton–, la inèrcia va variar del tot. A això, també s’hi va afegir el control del rebot local, que acumulava 14 captures en atac a l’equador, per 14 de defensius dels visitants. A vestidors, s’hi va anar amb 39-37 després d’un triple en transició de Murphy de pur talent.

Més ritme

L’equip gironí havia rebut un avís, i la seva sortida de tercer quart va demostrar que havia captat el missatge. Apujant la intensitat al darrere –res de l’altre món tampoc–, va enllaçar transicions i algun triple i el Cadí la Seu va veure’s per primer cop contra les cordes (51-39, 24’). No va deixar de persistir i, gràcies a les aportacions en aquesta fase de Kraker i Etxarri, va mantenir viva l’esperança de remuntar. Amb tot, les fogonades de joc gironines eren molt potents i, ja en el darrer quart, quan Núria Martínez va fer un 2+1 en un contraatac llençat per Laia Palau, ja quedava clar que la final tenia un vencedor (68-52, 32’).

Tant és així que el Cadí, ara sí, va entregar-se. Ningú, però, aixecaria el peu en les locals. Bea Sánchez va treure suc de la falta de tensió visitant per engreixar el seu compte de punts i, ja en la recta final, Èric Surís va fer debutar en partit oficial Aina Martín i Cissé. Un epíleg rodó per al primer títol del curs. Dimecres, a Salamanca, es buscarà el segon, la supercopa.

Amb el pas dels minuts, hem sabut capgirar la dinàmica. Hem anat de menys a més en defensa i ens hem trobat més còmodes en atac
Èric Surís
Hem estat molt superiors en la primera part, però ens han fet mal amb el rebot ofensiu. En la segona part, se’ns han fos els ploms
Bernat Canut
[La supercopa] No hi posarem excuses. Hi anirem a guanyar i, passi el que passi, seguirem treballant per créixer més
Èric Surís
El Girona té un equipàs i, com qualsevol equip gran, et castiga en qualsevol errada. I avui s’ha vist
Bernat Canut

L’MVP, per a Rosó Buch

Tot i que Núria Martínez també va acabar amb 21 de valoració, el guardó com a millor jugadora de la final va recaure finalment en la capitana de l’Spar Citylift. En una actuació molt constant en tot el partit, Rosó Buch acabaria firmant 15 punts (6/9 tirs de camp), amb 6 rebots, 4 assistències i només 2 pilotes perdudes. Amb ella a la pista, el combinat gironí va acumular un +15 en el marcador. “Estem molt contentes de començar la temporada oficial amb un títol. Elles han sortit com esperàvem, agressives i centrades, però hem reaccionat i hem aprofitat que tenim una rotació àmplia”, explicava al final la mataronina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)