De tres en tres

Qui millor va entrar al partit va ser l’equip lleidatà. I no tan sols pel seu encert del triple (4/6 en el primer quart), sinó perquè va sortir amb una idea més nítida de què volia fer i com ho volia fer. L’apatia defensiva de l’Spar Citylift li permetia moure la pilota amb facilitat per trobar tirs còmodes i, a l’altre costat i ja és habitual en l’estil del Cadí, mossegava. Sense clarividència, les locals tiraven de talent individual, però ni això els servia per seguir el ritme (9-20, 9’). Un triple in extremis de Rosó va llimar una mica la diferència al final del primer parcial.

Èric Surís movia la banqueta, però no acabava de trobar un cinc consistent i el rival el continuava castigant: 14-25 (12’), després del cinquè triple de les visitants, de Kraker. Amb l’arrencada de segon quart, ja havia debutat Laia Palau, i el seu talent va fer-se notar immediatament. Un contraatac després d’una recuperació i una assistència marca de la casa a Oma van despertar Fontajau, silenciós i incrèdul amb el que s’estava veient. El Cadí no s’arronsaria i treia profit de qualsevol badada gironina per mantenir un cert coixí de seguretat (29-35, 17’). Però l’Uni d’enguany té molta qualitat i, en una fase en què la direcció de Palau es va acompanyar d’inspiracions individuals –aportació de Rosó, Hampton–, la inèrcia va variar del tot. A això, també s’hi va afegir el control del rebot local, que acumulava 14 captures en atac a l’equador, per 14 de defensius dels visitants. A vestidors, s’hi va anar amb 39-37 després d’un triple en transició de Murphy de pur talent.

Més ritme

L’equip gironí havia rebut un avís, i la seva sortida de tercer quart va demostrar que havia captat el missatge. Apujant la intensitat al darrere –res de l’altre món tampoc–, va enllaçar transicions i algun triple i el Cadí la Seu va veure’s per primer cop contra les cordes (51-39, 24’). No va deixar de persistir i, gràcies a les aportacions en aquesta fase de Kraker i Etxarri, va mantenir viva l’esperança de remuntar. Amb tot, les fogonades de joc gironines eren molt potents i, ja en el darrer quart, quan Núria Martínez va fer un 2+1 en un contraatac llençat per Laia Palau, ja quedava clar que la final tenia un vencedor (68-52, 32’).

Tant és així que el Cadí, ara sí, va entregar-se. Ningú, però, aixecaria el peu en les locals. Bea Sánchez va treure suc de la falta de tensió visitant per engreixar el seu compte de punts i, ja en la recta final, Èric Surís va fer debutar en partit oficial Aina Martín i Cissé. Un epíleg rodó per al primer títol del curs. Dimecres, a Salamanca, es buscarà el segon, la supercopa.