Qüestió de dos

Per bé que en l’acte de presentació es va fer especial incís a la igualtat com l’element identificatiu de l’edició actual, la realitat no ha variat respecte d’anys anteriors. L’Avenida i l’Spar Citylift, campió i aspirant, es troben molt per sobre de la resta i amenacen de retrobar-se en la final, amb el títol en joc. Els moviments a l’estiu situen a priori l’Uni més a prop del seu rival quant a potencial –els dos cursos anteriors, el balanç va ser d’1-11–, però la derrota en la supercopa de dimecres li va ensenyar que encara té feina de cohesió si vol tastar els títols. Amb el talent de Murphy, Palau o Hampton, n’hi pot haver prou per tirar endavant el gruix de partits, però no davant l’Avenida. A més, caldrà tocar fusta per evitar lesions, perquè amb l’aposta per fer plantilla de nou peces, qualsevol lesió pot penalitzar-lo en grans cites, com va veure’s dimecres en la supercopa, amb Bea Sánchez.

Per darrere, el València s’intueix com un dels equips a tenir en compte, tot i ser nouvingut. I, l’Al-Qázeres també ha fet una aposta per créixer incorporant tot el backcourt titular del Mann, amb Ocete, Ferrari i Barbee.

Els altres catalans

Com a punt de partida, a la Seu d’Urgell tan sols es pot parlar de la salvació. Però la línia de continuïtat –sis jugadores i Bernat Canut, l’entrenador– li permeten mantenir el segell que l’ha identificat els últims anys i el fa plantar-se a la línia de sortida amb feina més avançada que molts altres rivals. L’economia no permet grans dispendis i tots els reforços del Cadí són de risc –Hempe va arribar per Cassie Oursler a mitja pretemporada–, però té arguments per pensar en clau de play-off, i més accedint-hi vuit equips.

A l’Snatt’s, la situació és diferent. L’excepcional debut en l’elit el curs passat li ha passat factura i l’èxode ha estat inevitable. Principalment, el tècnic Fabián Téllez (Mann), i Reisingerova (Spar) i Arrojo (Avenida). Amb pocs recursos, el club lila ha donat les regnes a Glòria Estopà, entrenadora amb molt recorregut en la base del club, i ha incorporat sis jugadores sense experiència prèvia a Lliga Femenina, per obtenir la salvació. El que toca ara és construir i tenir paciència si no s’arrenca bé, perquè la maniobrabilitat del club és minsa.