Cadascú al seu món
Lliga Femenina. Salt de qualitat de l’Spar Citylift Girona, que aspira a destronar l’Avenida. El Cadí la Seu té arguments per assaltar el ‘play-off’ i l’Snatt’s Sant Adrià vol evitar patiments
Des que Jorge Garbajosa es va fer càrrec de la FEB, ell i la seva junta s’han esforçat en la potenciació de la Lliga Femenina, perquè fos més visible i seductora mediàticament. Consideraven que els èxits de la selecció espanyola –i això és tan vigent ara com fa dos anys, quan va guanyar les eleccions– li donarien un cop de mà, i hi ajudarà encara més enguany que cinc medallistes de bronze en el mundial amb Espanya disputin la competició. Això sí, repartides entre els dos grans, l’Avenida (Domínguez, Arrojo i Gil) i l’Spar Citylift (Palau i Bea Sánchez).
Per segon curs consecutiu, el tret de sortida va fer-se ahir en un acte que va reunir 170 jugadores i els tècnics dels equips, a Alcalá de Henares. Va suposar l’avantsala de tot el que es viurà entre avui i demà, l’estrena dels catorze equips en una única seu, l’Open day. Aquesta temporada, el lloc triat ha estat Torrejón de Ardoz.
Qüestió de dos
Per bé que en l’acte de presentació es va fer especial incís a la igualtat com l’element identificatiu de l’edició actual, la realitat no ha variat respecte d’anys anteriors. L’Avenida i l’Spar Citylift, campió i aspirant, es troben molt per sobre de la resta i amenacen de retrobar-se en la final, amb el títol en joc. Els moviments a l’estiu situen a priori l’Uni més a prop del seu rival quant a potencial –els dos cursos anteriors, el balanç va ser d’1-11–, però la derrota en la supercopa de dimecres li va ensenyar que encara té feina de cohesió si vol tastar els títols. Amb el talent de Murphy, Palau o Hampton, n’hi pot haver prou per tirar endavant el gruix de partits, però no davant l’Avenida. A més, caldrà tocar fusta per evitar lesions, perquè amb l’aposta per fer plantilla de nou peces, qualsevol lesió pot penalitzar-lo en grans cites, com va veure’s dimecres en la supercopa, amb Bea Sánchez.
Per darrere, el València s’intueix com un dels equips a tenir en compte, tot i ser nouvingut. I, l’Al-Qázeres també ha fet una aposta per créixer incorporant tot el backcourt titular del Mann, amb Ocete, Ferrari i Barbee.
Els altres catalans
Com a punt de partida, a la Seu d’Urgell tan sols es pot parlar de la salvació. Però la línia de continuïtat –sis jugadores i Bernat Canut, l’entrenador– li permeten mantenir el segell que l’ha identificat els últims anys i el fa plantar-se a la línia de sortida amb feina més avançada que molts altres rivals. L’economia no permet grans dispendis i tots els reforços del Cadí són de risc –Hempe va arribar per Cassie Oursler a mitja pretemporada–, però té arguments per pensar en clau de play-off, i més accedint-hi vuit equips.
A l’Snatt’s, la situació és diferent. L’excepcional debut en l’elit el curs passat li ha passat factura i l’èxode ha estat inevitable. Principalment, el tècnic Fabián Téllez (Mann), i Reisingerova (Spar) i Arrojo (Avenida). Amb pocs recursos, el club lila ha donat les regnes a Glòria Estopà, entrenadora amb molt recorregut en la base del club, i ha incorporat sis jugadores sense experiència prèvia a Lliga Femenina, per obtenir la salvació. El que toca ara és construir i tenir paciència si no s’arrenca bé, perquè la maniobrabilitat del club és minsa.
La 1a jornada
Cadí la Seu - Ensino
Al-Qázeres - Baxi Ferrol
València - Avenida
Zamarat - Araski
Bembibre - Guipúscoa
Sant Adrià - Gernika
Mann - Spar Citylift