El 13 d’abril d’aquest any el Darüssafaka va enlairar el seu primer títol europeu en guanyar l’Eurocopa al Lokomotiv Kuban i va obtenir el bitllet per a l’Eurolliga. Tornava a la millor lliga del Vell Continent. Però, només sis mesos després, en quines condicions ho ha fet? L’enfrontament polític entre el president Recep Tayyip Erdogan i el nord-americà Donald Trump ha fet que es visqui incertesa al país i les empreses han deixat d’invertir. El més clar exemple és el hòlding Dogus, que patrocinava l’Eurolliga –i ja no ho fa– i que va signar tres anys com a patrocinador del Fenerbahçe i ha quedat en un. El propietari de Dogus Ferit Sahenk, considerat el més ric de Turquia amb interessos en el món del turisme, la construcció, la banca i l’automoció. És l’amo de Darüssafaka però és un fan del Fenerbahçe. I tant en un lloc com en l’altre ha deixat d’abocar-hi carretades de lires. El problema és la devaluació de la moneda turca. El tècnic ajudant del Fenerbahçe, el badaloní Josep Maria Izquierdo, explica el que viu la lliga turca: “Quan vaig arribar fa sis temporades, per 1 euro et donaven 2,6 lires i ara per un euro te’n donen 7,5. Això vol dir que els jugadors o entrenadors estrangers que venien el que els costava, per exemple, 1 milió d’euros ara els costa tres vegades més.” Aquesta situació tan gràfica i tan clara és el que ha fet que el Darüssafaka visqui dues situacions complicades: té pitjors americans i el seu referent turc Furkan Aldemir, ex-Sixers, és a l’equip però no juga perquè no cobra. La crisi també ha arribat a altres històrics, com ara Galatasaray, Besiktas, Banvit i Karsiyaka, que són a la zona baixa de la lliga amb més derrotes que victòries. A l’estiu les alarmes es van encendre del tot quan fins a quatre clubs –USAK Sportif, Yesilgiresun, Eskisehir i Trabzonspor– van desaparèixer i ara la lliga turca és de 15 equips. El que havia de ser la millor lliga d’Europa superant l’ACB s’ha quedat en un conte de fades. De moment Fenerbahçe i Efes aguanten l’estocada. Fins quan?