D’entrada, apatia

L’equip va errar els quatre primers atacs, amb tirs nítids, alliberats. Va semblar un mal auguri perquè si bé l’equip volia córrer –i tenia el rebot defensiu per a fer-ho–, no tenia sortida de pilota fluïda, com si s’hagués encomanat de la fredor del pavelló. Tant erràtic era el joc gironí que les pèrdues (4 al primer quart) van donar-li vida i punts a l’União Sportiva fins al punt de situar-lo per davant a l’electrònic (12-8, 9’).

L’escenari va esperonar més les locals que van apujar la intensitat al darrere. Amb tot, l’Spar Citylift va sortir-se’n i, jugant per fi a camp obert, va disposar de la primera escletxa a favor al principi de segon quart (12-17). Lluny de transmetre la contundència de cites anteriors, l’equip era poc agressiu sobre la pilota i el rival no en feia fàstics. Les facilitats per localitzar anotació a prop de cistella eren flagrants i permetia a les portugueses mantenir-se a rebuf. Haurien pogut, fins i tot, girar la truita si les d’Èric Surís no haguessin trobar tants de rèdits a partir de segones opcions. El resultat de la mitja part, 33-36, era el reflex de com de desdibuixada era la versió ahir de l’Uni en relació als últims partits.

Tornant dels vestidors, Colhado continuava fent destrossa, ja fos a partir de rebot d’atac o en continuacions. Els seus 8 punts en 2:46 van propulsar les visitants que tornarien a distanciar-se quan s’hi afegiria el canell de Murphy (39-49, 25’). Mentrestant, al darrere, la imatge era diferent, més enèrgica i recuperant pilotes en primera línia. Així, la diferència es tibava i el partit amenaçava d’esquerdar-se ja del tot (41-56, 27’). Si no seria així, va ser per la mentalitat de l’União Sportiva que mai va tirar la tovallola tot i arrossegar un dèficit tan gran com el del rebot. De fet, va arribar a somiar a la meitat d’últim quart, estirat sobretot per Seilund i Djassi (69-74, 38’), però el combinat gironí no va deixar-se sorprendre. D’ofici, en va sobrat.