AINA AYUSO
BASE DE L’SNATT’S FEMENÍ SANT ADRIÀ
“No tanco cap porta”
Aina Ayuso va aparcar el somni americà amb Oregon (NCAA) per créixer a l’Snatt’s Femení Sant Adrià, on amb 18 anys juga 24 minuts de mitjana
Una de les apostes joves de l’Snatt’s Femení Sant Adrià és Aina Ayuso (1/8/1999, Sant Just Desvern). Aquesta filla d’un ex-ACB ha deixat enrere la Universitat d’Oregon (NCAA) per mirar endavant a Catalunya.
Tot i un inici dur (1-5) l’arribada de la nord-americana Simmons pot canviar la dinàmica?
No és que pugui canviar sinó que ja ho ha fet dins i fora de la pista. Està en dinàmica positiva, aporta energia i, com que és tiradora i anotadora, fa que la defensa estigui pendent d’ella i ens deixi més espais a la resta. La Simmons té gran part de la culpa d’haver canviat la dinàmica i ara anirem cap amunt segur. Estem anant clarament de menys a més.
Per què va apostar per l’Snatt’s?
L’Snatt’s dona oportunitats als joves i tenia l’opció d’estudiar, i no és decisiu però també és important ser prop de casa. M’han acollit molt bé. Estic molt a gust.
Per què va decidir tancar l’etapa americana i tornar a Catalunya?
Vull trobar-me còmoda de nou en el bàsquet. I pel que fa a estudis, vull compaginar el bàsquet amb una cosa que m’agradi. Als Estats Units vaig trobar gent increïble des del punt de vista social, però quant a bàsquet i estudis no era jo mateixa. He tornat per retrobar-me i sentir-me còmoda. Allà vaig agafar classes de màrqueting, de comunicació o d’anglès, però el que m’agradava era la salut i allà no ho podia estudiar. Aquí estic estudiant fisioteràpia.
Què li ha faltat als Estats Units?
No vaig tenir gaires oportunitats pel que fa a joc. Quan ets a l’altra punta del món, hi vas pel bàsquet i no tens minuts, t’ho replanteges. Volia una altra cosa. No trobava sensacions jugant i no volia passar un altre any així.
Hi havia molt nivell?
El nivell de l’equip era altíssim però en algun moment podia haver tingut més minuts. Hi havia jugadores espectaculars, d’un altre nivell. No tanco la porta a tornar als Estats Units. Vaig tenir sort de coincidir amb el Xavi López, un dels tècnics que tenia que és català i que arribarà lluny, i la Maite Cazorla; érem com una família.
És compatible jugar i estudiar en la Lliga Femenina?
Ho és però no paro. Als Estats Units et faciliten els estudis i el bàsquet. És més, t’obliguen. Si no aproves no jugues i sancionen i fins i tot l’equip. L’NCAA obliga que les universitats ho posin fàcil.
Si hagués d’assessorar algun noia jove, l’animaria a marxar?
I tant. A tothom, perquè crec que sortir de casa als 18 anys amb una beca, viure l’experiència, aprendre anglès, és vital. S’ha de donar sempre una oportunitat i no pots dir que no a experiències com aquestes, i després decideixes si hi vols estar un any, quatre o tota la vida.
De fet, ja havia marxat de casa en el Segle XXI?
Allà tenen 14 anys i són molt dependents. Als Estats Units és molt diferent perquè ja hi vas amb 18 anys. Espero que el programa del Segle XXI no s’acabi mai. És una oportunitat que ens donen les federacions perquè surten moltes jugadores. El record que et queda és que t’agradaria tornar a anar-hi. Com a persona i jugadora creixes molt. Els quatre anys allà són la bomba.
La Blume és a Esplugues i vivia a Sant Just Desvern...
Quan vaig entrar van canviar una norma, que les que vivíem a prop de la Blume no podíem viure allà. Els dos primers anys havia d’anar a casa perquè no ens entrenàvem al matí i ho portava molt malament. Però després ens entrenàvem a les 6.45 h i ja em deixaven quedar-m’hi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.