Bàsquet Eurocopa

Ningú va dir que seria fàcil

L’Spar Citylift sap patir, tomba l’MBA Moscou i jugarà l’eliminatòria de vuit contra l’Szekszard hongarès

Sense Murphy, es troba un rival tremendament incòmode i amb un llistó físic molt alt

Sempre, en qualsevol temporada, sorgeixen fases de dificultat. A l’Spar Citylift, li ha passat els últims dies, amb un seguit d’imponderables físics i peces sotmeses per la grip. El colofó va ser no poder disposar ahir de Shay Murphy, requerida als Estats Units. Però, ni tot això va poder frenar les gironines, que, amb un esforç titànic –rotació de només set peces, ja que Bea Sánchez va estar molt poc en pista–, va poder girar l’eliminatòria. Com advertia l’anada, l’MBA Moscou va ser un rival terriblement dur, que el va portar al límit en tots els sentits –físic i mental– i que va obligar-lo a oferir la millor versió i a Fontajau a estirar l’equip, sense descans.

La il·lusió en el torneig continental es manté i ara el rival en l’eliminatòria a vuit serà l’Szekszard hongarès, en una sèrie que arrencarà d’aquí a dues setmanes. Superar l’escull seria accedir a quarts i igualar el sostre del club.

Cap treva

El 0-7 quan ni tan sols s’havien consumit dos minuts era una declaració d’intencions russa i un avís en tota regla. L’equip, incisiu i a partir de defenses alternatives, va ser capaç de contenir l’atac rival, dinàmic i amb tothom en moviment constant. Dels errors que li va forçar (5 pèrdues visitants en el primer parcial) va saber treure’n fruits, localitzant la transició i adquirint el comandament a l’electrònic (17-11, 8’). La irrupció de Reisingerova a pista en el lloc de Colhado va donar més consistència a la pintura, i de la societat amb Palau en van sortir rèdits que van disparar les gironines (24-13, 12’).

L’MBA Moscou és, però, impertorbable i el dèficit al marcador no el va alterar. És clar que la seva idea va reforçar-se per l’encert de l’exterior, amb tres triples seguits, que van eixugar el coixí assolit en un vist i no vist (28-26, 16’). El combinat local se sentia incòmode perquè ara, a més de no poder córrer, trobava a faltar l’encert des de fora. De fet, ni tirava de l’arc. Això propiciava que la defensa russa –en alguna fase, en zona– s’anés tancant i li dificultés l’execució del joc per parelles i la feina de les pivots a prop del cèrcol. Amb l’equip molt encallat, fins i tot es va agrair l’arribada de la mitja part, amb l’eliminatòria més complicada (34-36).

De vestidors, les d’Èric Surís van sortir-ne amb la determinació de dominar des de la defensa. D’entrada, el va penalitzar l’escàs control del rebot defensiu, però quan ho va corregir, va fer-se gran. Les russes, ofegades per l’activitat gironina, recorrien al tir exterior un cop i un altre, però el desencert les va deixar orfes, perdudes. A l’altre costat, la magnífica feina de Colhado propulsava l’equip (11-0 i 53-41, 28’). I quan van aparèixer els triples, un de Rosó i un altre de Hampton, feia l’efecte que el partit s’esparracava tot just iniciar-se el darrer quart (61-43, 31’).

Lluny de llançar la tovallola, l’MBA va decidir apujar molt les línies de pressió i jugar al límit, per destarotar l’Spar Citylift. Ho aconseguiria en algun moment –tècnica a Palau per queixar-se de la permissivitat arbitral–, si bé l’equip va exhibir ofici i serenor, i no va permetre al rival acostar-se excessivament en l’últim quart.

DADES

26
punts
va fer l’Spar Citylift produïts directament de pilotes perdudes de l’MBA Moscou. Les russes van acabar amb 20 pèrdues.
9/21
triples
de les visitants, que van estar encertades (42,9%), però que hi van recórrer menys que mai. La mitjana eren 33.

Bea Sánchez, reaparició i ovació

Quan dimarts Èric Surís va dir que la recuperació de la pivot andalusa enfilava la recta final i que “les sensacions eren molt bones”, no semblava que la seva tornada a les pistes tingués un caràcter tan imminent. Però les proves que se li van practicar van determinar que el procés de recuperació estava acabat. Així, el metge de l’Spar Citylift, Pere Vila, li va donar l’alta mèdica i ahir al vespre ja va poder reaparèixer. No jugava des de la final de la Lliga Catalana del 7 d’octubre, l’únic partit que havia disputat fins ara amb les gironines. Tres dies després, en l’escalfament de la supercopa a Salamanca, va notar un fort dolor a l’esquena. Derivaria en una hèrnia discal, que l’obligaria a passar per la sala d’operacions per corregir-ho.

Com és lògic després d’haver estat quasi quatre mesos allunyada de les pistes, la seva aportació va ser testimonial. Va actuar 4:59 per donar una mica d’aire a les interiors. La seva aparició va ser a 4:19 per a la mitja part, substituint Colhado, i marxaria a pocs segons del descans després d’haver errat un tir. Tornaria un minut més durant el tercer quart per donar una mica d’aire a Hampton. En tot moment, Fontajau li va demostrar estima i la va ovacionar quan va sortir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.