YURENA DÍAZ
BASE CADÍ LA SEU
“Som més equip que mai”
“Havíem preparat molt bé el partit”, diu la directora de joc de l’únic equip amb què ha perdut l’Uni, el rival de demà
“És un premi que ens hem guanyat i competirem en tots els duels”
Recordo haver anat a veure jugar la Núria Martínez, i haver baixat alguna vegada a la pista a demanar-li un autògraf
El Cadí la Seu jugarà la copa per primer cop. És quart en la lliga, a un triomf del tercer –dissabte passat va guanyar de 20 el Gernika i li té l’average guanyat (56-51)–, i l’únic amb què ha perdut l’Spar Citylift. Dimecres, mentre l’Uni era atonyinat per l’MBA Moscou, a la capital de l’Alt Urgell s’ho miraven per la televisió, esperant que arribés demà. A Fontajau, Yurena Díaz (Las Palmas de Gran Canaria, 1993, 1,81 m) tindrà al davant Núria Martínez i Laia Palau. “Defensivament, aporta molt. I potser aquesta és una de les coses que em queden per continuar millorant”, diu respecte a la mataronina, amb qui es pot comparar. No fa el mateix amb la barcelonina: “La seva manera de jugar... No et podria dir cap jugadora que s’hi assembli, la veritat.”
Mentre elles feien un sobreesforç amb les russes, vostès a casa... I saben què és guanyar-les.
Cada setmana en preparem un, de partit. No vol dir que sigui més o menys important pel fet de ser a Girona. A Fontajau, hi anem a competir, com en tots els partits. Haver-les guanyat en la primera volta és un plus de motivació. Però també s’ha de tenir en compte que no és el mateix jugar a casa que a fora. Crec que aquest any estem molt fortes a casa i que el factor pista és important.
L’antecedent ve d’un viatge de tres dies de l’Spar Citylift per jugar a les Açores i un sol entrenament. Això explica el 86-81?
És clar que hi ha molts factors que hi poden influir, i que potser van arribar cansades a aquell partit n’és un. El que sí que recordo és que nosaltres l’havíem preparat molt bé i que a la pista es va notar. Vam fer un partit molt bo i a elles, no sé si pel cansament del viatge o pel partit, no se les va veure com juguen habitualment.
Aquest partit de l’Eurocopa el devia veure. Acaben foses...
Sí que el vaig veure i va ser molt dur. I si els afecta o no ja dependrà de la preparació que facin per al partit. Tenint en compte que és l’últim dia de la setmana, tindran més temps per descansar i preparar-lo.
L’últim 82-62 contra el Gernika vol dir que li discutiran el tercer lloc?
Nosaltres estem treballant per poder guanyar el màxim nombre de partits possible. Haver guanyat el Gernika és clar que ens dona una gran alegria, perquè haver perdut allà en la primera volta, fora de casa, en un mal partit... El triomf ens dona un impuls, perquè veníem d’un parell de jornades no tan bones. Però és el que et dic: treballem cada setmana. Si es pot continuar escalant llocs, es farà; si no, aconseguir ser a dalt també ens va bé.
El 78-69 d’Ensino amb el 13-0 final queda en un mal dia? Avenida a banda, a casa han guanyat tothom: Uni, Gernika, València...
El que marca la diferència, i no sé si tothom ho pot dir, és que aquest any som més equip que mai. Entre nosaltres ens comuniquem molt bé, ens coneixem a la pista. I, a part del factor pista, ens dona un valor afegit, perquè treballar així és molt més fàcil.
Debuten en la copa i comencen contra l’Araski, l’amfitrió. L’Spar Citylift en les semifinals si tots dos passen... Com ho enfoquen? Una competició tan seguida i concentrada pot influir en aquest factor equip?
Sí que estem preparant algunes coses, però el que fem és treballar setmana a setmana. Ja hi haurà temps de preparar-la bé, i jugar el primer partit contra l’amfitrió ens fa molta il·lusió. Crec que l’ambient serà espectacular cada dia, però és evident que el primer dia, a la pista de l’amfitrió, serà una passada. Hi anem amb molta il·lusió. Tenim clar que la copa és un premi que ens hem guanyat i competirem en tots els partits que vinguin. I si tenim la sort de guanyar el primer duel, sí que crec que ser un equip ens dona un punt extra.
De Las Palmas i ara a la Seu. Com s’hi adapta? Als dos llocs el bàsquet és molt particular.
Hi vaig passar molts anys, i estant allà, a casa, es veu d’una altra manera. Per com funcionava el club, al final era un club petit. I aquest és més o menys el mateix. Evidentment, els resultats se’ls miren en tots els clubs, però aquí el que sento és que miren sobretot que estiguem tan bé com sigui possible, tant a dins com a fora de la pista. A mi realment m’agrada. Quan veig aquesta mena de coses, sento una confiança extra, i crec que això a les jugadores ens ajuda.
Jugar de base a Gran Canària i a la Seu, pels estils, és antagònic?
Es tracta d’adaptar-se a l’entrenador i a les jugadores que tens al costat. Sempre miro d’adaptar-me al que es treballa en aquell moment, i si la situació requereix estar corrent tota l’estona, s’ha de treballar, és clar. És un canvi molt gran, però les jugadores tenim aquesta capacitat d’adaptació, perquè mai hi ha equips ni entrenadors que siguin iguals. De base sí que potser en alguns moments he d’estar més pendent de segons quines coses, però la feina que es fa aquí, i les persones amb qui tinc la sort de treballar aquest any... És molt fàcil treballar aquí, molt fàcil adaptar-s’hi i molt fàcil buscar situacions d’avantatge.
L’esperen Núria Martínez i Laia Palau al davant. Les deu haver vist jugar des de petita. Què suposa?
Bé... [riu] Per a mi la veritat és que és un goig, perquè des de petita que estic vinculada al bàsquet femení i sí que recordo haver anat a veure jugar la Núria Martínez a Gran Canària, quan jugava competicions europees. I recordo haver baixat alguna vegada a la pista a demanar-li un autògraf [riu]. I, és clar, veure’m ara defensant-la, o que ella em defensi a mi, és molt impressionant. Tant de bo li passi això a alguna nena ara també.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.