72-62 a l’octubre en la supercopa contra l’Avenida, 86-81 a la Seu al novembre a la lliga i 71-69 al gener i 79-73 al febrer a l’Eurocopa contra l’MBA i el Szekszárd. Són les quatre derrotes de l’Spar Citylift aquest curs, les dues darreres corregides amb la tornada a Fontajau. Una dada que explica, quarts de final de copa a banda, com arriben l’Uni i el Cadí aquest migdia a la semifinal, al mateix lloc i hora que el partit pel títol –l’únic de la FEB que se li resisteix al club gironí–, demà.

“Anem a buscar les nostres opcions i, potser, el nostre avantatge és que no hi tenim res a perdre”, explica el tècnic del Cadí, Bernat Canut, que reconeix que el primer dia de copa ningú va estar al seu millor nivell. I avui? Aquesta és la incògnita a aïllar. “L’equip està molt serè anímicament, molt dolç. I la prova és que hem tingut partits difícils i amb boles calentes últimament. Els València i força que hem tingut igualats”, diu Èric Surís, que té Núria Martínez amb problemes musculars a l’espatlla esquerra. I serà, l’aspecte físic, el que pugui marcar el duel català. L’antecedent a la Seu mateix s’explica pel viatge gironí a les Açores (71-80) de tres dies de durada i amb una sola sessió de l’Spar Citylift el dia abans de pujar al Pirineu. Des de la tardor, a Girona hi han arribat Dongue i Gabby Williams, i Sánchez s’ha recuperat de la seva lesió. Una circumstància que permet a Surís de disposar, en aquesta copa, d’onze jugadores abans que Murphy tanqui la seva etapa gironina, avui o demà. També des d’abans de l’hivern, Cadí s’ha confirmat com l’equip, en lletres de caixa alta, de la lliga. Ho fa amb l’asterisc de jugar un partit per setmana, no dos en menys de 48 hores i després d’aixecar un 7-24 al primer quart contra l’amfitrió, com aquí a Vitòria.

“És un nou escenari, a camp neutral i no en podem treure cap referència. Ni en les victòries ni en l’única derrota, a la lliga”, diu l’entrenador gironí, qüestionat pel 71-56 a Fontajau fa un mes, des del joc interior d’Uni: 18-0 amb Dongue i Reisingerova abans de la mitja part (34-15). “Girona és un equipàs, estan fent les coses molt bé i del que ens hem de preocupar és de creure en nosaltres. Perquè no?”, afirma Andrea Vilaró, amb el negatiu en valoració –28 abans-d’ahir– a Girona a l’expedient del moment més dolç de la seva carrera.