Un nom que ja el sap tothom
La trajectòria. El quart periple europeu de l’Spar Citylift el consolida en l’elit continental
Després d’alguna renúncia prèvia, l’Spar Citylift va optar per estrenar-se a Europa la temporada 2015/16, la posterior al títol de Lliga Femenina. Ho va fer participant en l’Eurolliga, on va caure en la primera fase tot i firmar un balanç positiu a Fontajau (4-3). Fins i tot hi va tombar el Praga, llavors campió d’Europa.
Els tres cursos següents ha pres part en l’Eurocopa, un torneig en el qual ha fet passos endavant cada any. El 2016/17 va caure a l’eliminatòria de 8 amb l’AGÜ Spor turc, que perdria la final contra el Yakin Dogu; en l’exercici passat, va ser el Galatasaray qui el va fer fora en l’últim sospir en els quarts –els turcs en serien els campions–, i enguany el combinat gironí s’ha plantat a les semifinals, mantenint-se viu contra el BLMA fins a la tornada. La fita no només ha suposat el sostre històric propi, sinó que l’ha convertit en el primer club català femení a treure el cap tan lluny en un torneig continental.
Més enllà del què, cal donar molt valor al com ja que res ha estat bufar i fer ampolles per plantar-se fins al llindar d’una final europea. Les d’Èric Surís s’han mostrat, excepte ahir, com un equip regular i consistent, sobretot a Fontajau. Com ja havia succeït els anys previs, la química amb la grada ha estat grandiosa i ha empès l’Spar Citylift a remuntar dues eliminatòries seguides. Una menció especial per a la de l’eliminatòria de vuit amb una pròrroga inclosa. Però, per majestuós, l’ambient i els 4.300 espectadors del partit d’anada contra el BLMA i el darrer quart (27-12), amb el volum a un nivell de decibels com feia anys que no se sentia. També s’ha de remarcar l’exhibició a Lió (+23), amb un joc interior ja de mínims i Colhado brillant tot i tenir el canell fet pols. El passatge d’ahir va ser dolorós i de mal digerir, però no pot tapar la resta de trajecte.