La plantilla, des de Nadal especialment que estava molt tranquil·la i estable, s’ha trobat amb molts canvis: arriba la Leia, marxa la Shay, arriba Williams, Nádia no, Reisingerova lesionada... Vulguis o no s’hi ha trobat. Més la copa, l’eliminació a Europa... El punt de cansament de l’equip ha arribat en el pitjor moment. Sí que han donat el màxim i que després del partit a casa, amb el Montpeller, se’ls veia el gran esforç que estaven fent per poder arribar a disputar totes les competicions. Tenir, ara mateix, una setmana sencera abans d’afrontar els play-off anirà molt bé per carregar piles, tranquil·litzar-nos una mica i centrar-nos en la lliga.

És clar: un mes per treballar tots junts i per anar-te coneixent és perfecte. Però si tu et trobes el primer dia de competició és dir: “Bé, com que sabem jugar a bàsquet i som intel·ligents ens en sortirem.” Però no estan creades les dinàmiques ni els automatismes. Com que són bones i saben jugar... No es coneixen i, per exemple, les portes enrere de la Laia amb l’Helena són coses que han entrenat i que el primer dia no tindràs.

Fixa’t que també va ser abans de tots els canvis. L’equip era curt però es coneixia a la perfecció. I quan s’ha començat a moure tot i, lògicament, s’han acumulat molts minuts en jugadores clau... S’ha concentrat tot el més important aquest mes.

Bé, fa una setmana se’l veia cansat, per l’esforç. Però són a temps de carregar les piles per a aquest final de temporada: venen els play-offs i hi ha molts partits, però tampoc seran d’una duresa tan bèstia com les últimes eliminatòries d’Eurocopa.

Sí, potser tens unes expectatives una mica més altes i tornes a ensopegar-hi. Però tenen molta experiència i han de girar full i seguir endavant. Que sempre ho han fet i després van jugar una gran eliminatòria a Europa i amb un primer partit a Lió fantàstic.

Tot suma, tots els esforços. I és el que comentem: tots els partits d’aquesta exigència tan alta han vingut aquest darrer mes i també havíem disputat unes eliminatòries gens senzilles. Recordem les dues eliminatòries remuntades seguides. Són minuts i esforços que van sumant...

Sense complexos i anant juntes. On no arribi una jugadora ha d’arribar una altra. I en el partit de casa, a part de l’encert, que va ser espectacular, l’equip mostrava una sensació d’anar totes juntes amb una sola idea. Has de vorejar la perfecció. I costa. És possible, és clar, però hi hem de sumar que no hi haurà la Nádia i, per tant, la perfecció...

L’assistència: la gent està gaudint molt. Hi ha hagut partits en què ens ho hem passat bé: emoció, la gent animant, com s’enfaden amb els àrbitres, com poden empènyer l’equip a la remuntada. La gent s’ho està passant bé i cada vegada hi ha més aficionats nous. I en els moments dolents no es tracta malament l’equip. Al revés: se l’empeny i se li dona força.

La nostra afició és molt intel·ligent i molt conscient de l’esforç i del que costa estar on estem. A ells i a nosaltres, com a directiva, quan no guanyem ens fa ràbia perquè som els primers a voler fer-ho. Però sabem qui som, que ho estem intentant i que no ens tornarem bojos: arribarem fins on podrem, cada any. Tampoc podrem endeutar-nos i tancar el club, l’any que ve! L’equip estava molt bé, però la Shay ha marxat i la Nádia s’ha lesionat. No és excusa, però passen coses i el problema és que no tenim una solvència econòmica que ens permeti fitxar una altra Nádia. I quan es lesiona Bea t’has d’esperar quatre mesos a fitxar Dongue. El que no farem serà endeutar el club i tornar-nos bojos per guanyar títols. Crec que això ho entén tothom.