El joc de les hegemonies
Lliga femenina. Primera entrega de les semifinals amb la catalana (19 h) entre l’Spar Citylift, que va recuperar el to en els quarts, i el Cadí, que s’hi va classificar en la pròrroga del tercer partit
Les semifinals que comencen aquest vespre a Girona (19 h) i Salamanca (20 h) posen de manifest la situació del bàsquet femení estatal. La majoria i millors jugadores, i tècnics, són en altres lligues. L’estiu passat, l’Spar Citylift completava la millor plantilla des que juga en la màxima categoria amb les arribades de Hampton, Laia Palau i Shay Murphy. Tot per discutir l’hegemonia a l’Avenida, que no ha cedit cap títol estatal des que Miguel Ángel Ortega hi va arribar fa tres anys, després de ser acomiadat a Girona, en el següent curs de la fins avui única presència del Cadí a semifinals. La contundent victòria de l’Uni en la lliga regular (79-53) va precipitar la tornada del tècnic de l’Hospitalet a Würzburg enmig del seu any sabàtic. La copa (71-79) o el partit de lliga per recuperar el primer lloc i el factor pista play-off (80-53) en diuen bé, de la decisió castellana.
El pes
L’Spar Citylift s’ha hagut de resignar a fiar l’objectiu de guanyar un títol FEB aquest curs, de nou, a un play-off en què, si vol alçar el títol com el Sant Jordi del 2015, haurà de guanyar com a mínim un cop a Salamanca. No ho fa des del primer partit d’aquella memorable final. L’anterior triomf gironí, el primer, va ser en la jornada inaugural d’aquell curs. I amb aquest pes a la motxilla, l’equip d’Èric Surís s’ha hagut de redefinir, fins i tot en l’estil després de perdre dues titulars en poques setmanes: Murphy i Nádia Colhado. A la que era màxima anotadora de la competició la va substituir Gabby Williams –van compartir vestidor a la copa– i a la brasilera (MVP de l’equip) Vivi Pierre-Louis, que tot just avui debutarà a Fontajau amb l’Uni. Unes circumstàncies que no amaguen l’èxit d’accedir a la semifinal de l’Eurocopa, malgrat el cost físic i sobretot mental del març.
El València ha accedit a la semifinal el seu primer any en la categoria i, en la copa, ja va tenir l’Spar Citylift entre les cordes en els quarts (52-49 amb Anna Gómez desaprofitant una entrada a 11 segons que forçava la pròrroga). Les taronges omplen el buit del Ros Casares, dominador continental –i estatal, és clar– el 2012, quan va desaparèixer amb Laia Palau i Murphy en una plantilla de llegenda liderada per Maya Moore. I el Cadí? Debut en la copa, la millor classificació en la lliga regular i la seva segona semifinal de lliga. Un campió eternitzat, un aspirant incansable i dues alternatives en creixement, des del joc col·lectiu i amb tres jugadores estatals a la columna vertebral: Díaz, Vilaró i Bahí al Segre i Gómez, Pina i Abalde al Túria.
Zero - zero
“Ha significat una injecció de moral pel bon joc i des de la defensa”, posa en context Èric Surís, que del Cadí destaca els noms propis amb Díaz i Vilaró al davant i el joc interior, capaç de fer mal jugant de cara. “Són excel·lents tiradores de tres i és un equip compensat, que ha demostrat ser un gran rival”, diu el gironí.
“Sabíem que seria una eliminatòria complicada i el factor camp, determinant”, destaca Bernat Canut dels quarts de final que van viure a la Seu, on s’ha desfermat la febre per l’equip. “El partit de l’IDK era el nostre primer objectiu. Estem cansades i sabem que si volem competir a Fontajau haurem de fer un molt bon treball d’equip”, diu sobre com arriba l’equip, que vol fer el seu joc contra un rival conegut i que van guanyar en la lliga 86-81. “Sortir a fer un bon partit i, si tenim un dia bon dia...” és el guió del tècnic del Sedis, que té molt present en el record els 15 punts que els va fer Pierre-Louis el darrer partit de la lliga regular, a Zamora. Un argument, el de la cinc, que s’afegeix al de Reisingerova, botxí pirinenc en la copa (80-60 amb 26 punts i 35 de valoració de la txeca).
