Bàsquet FEB

GEORGINA BAHÍ

CAPITANA DEL CADÍ LA SEU

“Ja ho hem fet un cop, i a casa”

“La ciutat, el club, tothom s’ha entregat. Mirarem de guanyar i tornar diumenge a Girona”

“S’ha demostrat que érem un equip i si no surt una, és l’altra. I el dia que ningú, en surt una altra que ningú s’espera...”

S’ha creat molta sintonia. La imatge del final és simbòlica i característica de la comunió que hi ha entre l’equip i l’afició

La pivot (1,90 m, 1989) és la capitana del Cadí, en el seu sisè curs a la Seu, els cinc últims seguits. A l’Alt Urgell hi va arribar després de tres anys a l’Uni Girona, amb qui va debutar en la Lliga Femenina i que avui pot certificar la seva presència en una final per cinquè any seguit si guanya al Palau (20 h). El Sedis hi juga la semifinal per segon cop, amb la gironina com a supervivent de l’equip que el 2015 entrenava Miguel Ángel Ortega i que va superar l’Avenida (75-67) per forçar el tercer partit de la sèrie.

Pot ser l’últim partit de l’any...
Tenim la mentalitat que és el segon, juguem a casa i volem fer un bon partit. Si es va endavant millor. Ho donarem tot i més jugant a casa, amb el pavelló com el tenim sempre aquests últims anys i sobretot ara. Estic segura que mirarem de fer-ho tan bé com puguem per guanyar i tornar diumenge a Girona.
Només se’ls ha resistit l’Avenida, aquí aquest curs. Motivació, empenta de la gent, dinàmica?
Crec que una mica ho és tot. Tenir el Palau així... Surts a gaudir, passar-ho bé. Quan juguem a fora potser no tenim aquest punt de descarades i potser ho hem pagat en alguns partits. Però aquí és: juguem a casa, juguem bé i anem a fer gaudir la gent. I crec que ho aconseguim.
D’afició n’hi havia, a la Seu. Però s’ha desfermat la febre aquest curs, amb la copa... Com a capitana, veu que poden venir a fitxar Andrea Vilaró o Yurena Díaz?
Sí, la ciutat, el club, tothom s’ha entregat. La gent pel carrer t’anima o et felicita. Sempre n’hi ha hagut, però l’afició s’ha entregat aquest any. I al vestidor no es pensa més enllà d’acabar tan bé com puguem la temporada: bé i com es mereix.
El Cadí i el València, per camins diferents i amb una columna vertebral d’aquí, han aixecat el dit...
És molt important que vagin sortint coses i no només siguin dos equips a la lliga, tothom ha pogut guanyar o perdre contra qualsevol si no estava al cent per cent. Com més clubs tinguin bons projectes i amb nacional al nucli dur millor. Després hi ha els pressupostos: Avenida, Girona, València o Gernika... Sí, hem fet una bona temporada i molt meritòria, però has de mirar el nostre. Ens dupliquen i tripliquen i que hagi sortit així de bé és per la feina de molts anys construint una base i un sentiment de club: la gent que va venint s’hi identifica. I aquest any ha estat el colofó.
Han tocat sostre o fins i tot han superat les seves possibilitats, pel que fa a resultats? Eliminar l’amfitrió en la copa en el debut, o acabar terceres de la lliga...
També quan va tot rodat... No hi ha hagut lesions i el grup de treball és amb gent molt implicada, la ciutat entregada més que mai... Quan tot s’ajunta i és positiu arriba aquesta dinàmica i sí que en alguns partits com ara contra l’Araski o altres com a València s’ha demostrat que realment érem un equip. És caràcter, creure-hi i enllaçar tot això.
Es parla sovint dels petits detalls, els deuen tenir a favor.
Sí, i una altra cosa que tenim bona és no dependre d’una sola jugadora. En tenim cinc o sis que porten el pes i si un dia no surt una, és l’altra. I el dia que ningú, en surt una altra que ningú s’espera... Això ens ha donat un valor afegit com a equip també.
Bé, Vilaró... I l’Uni l’altre dia la frena amb diverses jugadores.
És clar i l’equip ho nota. L’Andrea aquest any ha fet quatre passos endavant i és la líder dins la pista. Quan ens la frenen, ens frenen molt joc.
Tornant al pressupost, que l’Spar Citylift fitxi Pierre-Louis al final les posa al seu lloc?
Saps que jugues contra això i que no mous peça en tot l’any, mentre que els grans si se’n lesiona una en fitxen una altra. Sempre passarà amb aquesta diferència de pressupostos i l’únic que nosaltres podrem fer és posar-hi més caràcter, sobreposar-nos.
La imatge de comunió al final amb l’afició, passi el que passi, es repetirà. Estan preparades?
L’equip sap la sintonia que s’ha creat i es guanyi o es perdi es fa. S’ha de mantenir i agrair pel suport que hem rebut tot l’any. Això va sortir parlant un dia amb l’Andrea i amb la Yure: ja que hi tenim aquesta sintonia, per què no fan una cançó i es converteix en celebració del final de partit? I com que aquí els hem anat guanyant tots menys el de Salamanca ha vingut tot rodat. L’altre dia, que van venir dues-centes persones a Fontajau, vam dir que passés el que passés ho fèiem: com una cosa simbòlica i característica de la comunió entre l’equip i l’afició.
Guanyar avui vol dir haver de fer-ho diumenge per ser a la final. El tercer partit de quarts que vostès juguen i l’Spar Citylift no, pot ser desequilibrant? O haver guanyat l’Uni aquí al novembre els dona un plus?
Són quatre o cinc dies de diferència i pots preparar aquest partit, o descansar. Elles no havien fet les seves millors setmanes i nosaltres havíem tingut tres partits físicament i mentalment molt durs. Estàvem rebentades i te’n vas a semifinals, que no tothom la juga... El nostre pensament és arribar a la final, però serà un partit diferent. Sortirem amb la sensació que ho hem fet un cop, i més a casa. Doncs anem pel segon, i a veure què passa!
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.