Molta fe i molta justícia
El Barça força el quart partit després que Thompkins fallés l’últim tir sol sota el cèrcol en el darrer segon després d’un parcial final de 7-0
El base (21 punts) torna a ser el factor desequilibrant quan més encallat estava el Barça
Aquest Barça té orgull. Només així es pot explicar que pogués remuntar en els dos últims minuts un partit que tenia més que complicat (71-77) contra un Madrid que va fer cistelles d’una qualitat estratosfèrica des de la línia de 6,75 metres. Ahir, a més, es va fer justícia després del que es va viure amb el triple de Carroll en el segon assalt. És cert que l’estadística diu que mai ningú ha aixecat un 2-0 en una final. Però les estadístiques també hi són per trencar-les. Demà, quart assalt també en un Palau que, no és un tòpic, va ser el sisè jugador.
Amb Bartomeu a la llotja, el tècnic Pesic va deixar d’entrada Tomic i Ribas a la banqueta i va donar entrada a Oriola i Kuric, però va topar amb un encert espectacular del Madrid en el triple (4/5). Algunes de les cistelles, d’un nivell de dificultat absolut i això li va donar un avantatge inicial (8-13). Però l’entrada de la segona unitat del Barça va canviar la dinàmica i una cistella d’un Heurtel en estat de gràcia va situar la màxima del matx (27-21).
Triples i més triples
El temps mort de Pablo Laso va servir per ressituar les idees i sobretot per anul·lar els punts forts del Barça, que va encadenar error darrere error alhora que explotava les seves virtuts ofensives sobretot des de la llarga distància. En aquesta fase, el control del ritme i del joc de Campazzo va ser decisiu. El Madrid va fer un 2-16 que va ser un primer avís (29-37). En el descans, però, el Barça estava molt viu (34-40).
En el segon temps els blaugrana van veure com el Madrid els castigava carregant sobre el jugador que defensava Heurtel. Des d’aquesta situació els blancs van generar dues accions de triples i primer Randolph i després Taylor van posar la màxima diferència del partit (38-49). Però va aparèixer el caràcter i l’orgull d’un Barça ferit. D’un Barça que en el segon assalt havia quedat enfonsat davant la cistella de Carroll però conscient que en un Palau tal com estava no es podia abaixar la persiana encara. Els de Pesic van començar a multiplicar-se al darrere aprofitant que Tavares no tenia el dia i que Ayón era superat per Tomic, i els blaugrana es van anar tancant per ofegar en defensa el Madrid. El parcial de 12-0 servia per posar-se al davant (50-49). Es va entrar en una fase d’igualtat amb els blancs vivint gràcies a cistelles increïbles. Però quan quedava 2:15, i amb 71-77 en el marcador, el Barça va reaccionar per fer un 7-0 final i enfonsar un Madrid que va tenir l’última, però no sempre és festa.
LES DADES
Homenatge als primers campions
La sala París serà aquesta tarda (19.30 h) l’escenari de l’homenatge que el Barça retrà als membres de l’equip blaugrana que van guanyar la primera lliga nacional la temporada 1958/1959. En aquell equip hi havia Jordi Bonareu, Nino Buscató, Joan Canals, Raúl Cano, Alfonso Martínez, José Luis Martínez, Jaume Mateu, Josep Maria Meléndez, Josep Miró i Roberto Plana, dirigits per Jaime Isal.
Notícies
Dilluns,13 maig 2024