‘Two years challenge’
Bàsquet. Magali Mendy torna a l’Spar Citylift, campió de lliga, després d’un any en l’Eurolliga amb el Villeneuve (14 punts per partit). “Estic contenta de tornar i fer-ho a un nivell més alt”, diu
Magali Mendy (Orly, 1990) va arribar fa dos anys a Girona, després de ser l’MVP de la segona divisió francesa amb l’Avenir Basket Chartres. Una aposta de les que sol fer l’Uni i que, acabat el curs (9,5 punts i 4,3 rebots per partit amb un 42% d’encert), no va poder retenir i va veure com fitxava pel Villeneuve. Va ser la jugadora amb més minuts (30) del seu equip en l’Eurolliga (14 punts, 5 rebots i mig, 3 assistències i més de 13 de valoració). El seu retorn va ser un dels fitxatges que consolidaven el projecte d’Èric Surís per a la competició continental i, amb la incorporació de Mima Coulibaly, ja són dues les nouvingudes que el primer dia ja saben on han de seure. “L’equip és diferent, però la gent és la mateixa. I l’objectiu és ser campiones”, diu la jugadora, que reconeix la seva evolució: “Ara soc una jugadora diferent, amb més experiència.” I matisa: “Quan vaig venir per primer cop era per jugar l’Eurocopa i ara l’exigència és més alta. Estic contenta de tornar i fer-ho a un nivell més alt.”
El pa que s’hi dona
“No és que el joc sigui més ràpid, sinó que has de prendre les decisions molt abans, perquè, si comets una errada, ho pagues molt car. Has de llegir més bé el joc”, afirma Mendy sobre la diferència de ritme en la màxima competició continental. Des de França, la jugadora va seguir la trajectòria de l’Spar Citylift, que en la competició europea va jugar eliminatòries a doble partit contra el Lió –quarts de final– i el Lattes –semifinals– i, en les competicions FEB, es va seguir estavellant amb el mur de l’Avenida fins que va ser campió. “No em va sorprendre gens que l’equip guanyés la lliga. Feia temps que estaven treballant de valent”, argumenta, i recorda com ho va viure: “Com una aficionada més, des de la distància. I ara estic molt contenta d’arribar al que és el millor equip de la lliga espanyola.” “El Girona es veia com un equip molt bo, amb una afició molt educada, però sí que per les dimensions del pavelló crec que els intimidava una mica venir a jugar a aquí. Allà són més petits”, exposa amb referència a la visió que es tenia al seu país del que torna a ser el seu equip.
Segones parts
Mendy ha canviat, en dos anys. I també l’equip, amb una plantilla molt superior a la de llavors: “Crec que s’ha reforçat molt bé per poder jugar l’Eurolliga; els fitxatges són de molta qualitat”, diu, i reconeix que formar part d’una plantilla en què hi ha també Laia Palau i Sonja Petrovic és, per a ella, un somni. “És important per al club i per a l’equip poder guanyar la lliga i la copa, els dos títols”, afirma pel que fa als objectius que afronten aquesta temporada, els mateixos que en l’àmbit estatal tindrà l’Avenida, que ara s’ha rejovenit: “Cada any tenen molt bones plantilles, tot i que el fet que no puguin jugar l’Eurolliga potser ha propiciat que algunes jugadores hagin renunciat a anar-hi en l’últim moment. Però són un bon equip.” Magaly Mendy compartirà posició amb Buch i Oma, amb qui ja va coincidir fa dos anys, a més de Sykes, Petrovic i Elonu. “L’entrenador és el que pren les decisions, però tinc molt clar que sempre que sigui a la pista mostraré la meva millor versió.” És la seva perspectiva personal, a la qual n’afegeix una de col·lectiva: “Tenim un molt bon equip i podem jugar a un nivell molt alt amb deu o onze jugadores.”