Ricky: “Ha estat difícil assimilar tantes emocions”
Bàsquet. Ha presentat amb Víctor Clavar la nova sala per a pacients oncològics i familiars de l’Hospital Universitari Dexeus, que la seva fundació ha contribuït a finançar
El jugador d’el Masnou Ricky Rubio, campió del món amb la selecció espanyola de bàsquet i millor jugador del campionat, ha confessat que ha gaudit el campionat “com un nen petit”. “Això –hi afegit–no acaba aquí, això segueix.” També ha agraït els afalacs rebuts: “Sabíem que l’havíem feta grossa , però no tant”.
Rubio, que jugarà als Phoenix Suns, ha presentat n una roda de premsa la nova sala per a pacients oncològics i familiars de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona que la seva fundació ha contribuït a finançar. Ha estat un acte en què també ha participat el jugador del Barça Víctor Claver atès que la sala s’ha batejat amb el nom de Javier Claver, pare del jugador que, com la mare de Rubio, també va morir pel càncer.
“Ha estat un bon campionat, però no em conformo”, ha dit Rubio quan els periodistes li han preguntat sobre la seva actuació al mundial. “Des del primer dia vaig sentir una força interior que em va fer “creure” que vèncer el nundial era una possibilitat real.
El base ha admès que aquests dies ha viscut “moltes emocions” i que els jugadors de la selecció s’han adonat del que han aconseguit “en veure la reacció de la gent”, sobretot en la seva arribada a Madrid. “Rebre el trofeu de MVP –ha assenyalat– va resultat “difícil assimilar, eren moltes emocions juntes”: “Em vaig aturar un moment per assaborir tot el que havíem fet”, ha rememorat.
Rubio s’ha mostrat no obstant això convençut que la seva mare ja morta, a qui va dedicar unes emotives paraules en acabar el torneig, “està més orgullosa que hagi inaugurat aquesta sala que hagi estat campió del món”.
Claver, per la la seva banda, ha dit que des del principi “les sensacions dins l’equip eren bones”, però que tot i així ell mai va pensar en la final sinó a anar “partit a partit”. En el combinat espanyol “hi va haver una química especial que altres seleccions no tenen”. Això fa que “en els moments durs t’uneixes més i en els bons gaudeixes més”. El jugador ha dit t que “una de les claus de la final va ser afrontar-la com un partit més”: “Tots érem conscients de l’oportunitat que teníem davant, però vam fer el mateix que vam fer en els altres partits. Vam jugar a cartes i vam fer les tonteries d’abans de cada partit. Potser és una superstició, però ens serveix per preparar-nos i ajudar-nos”, ha assegurat