Tenim un bon equip i molt equilibrat, en la línia interior i exterior. Sí que es nota que necessitem, com tothom, un temps d’adaptació perquè a més som unes quantes jugadores importants com la Julia [Reisingerova], la Leti [Romero] que som noves... Ens hem d’adaptar a la competició i les noves companyes però mirant el roster i les habilitats de totes les jugadores podem fer una gran temporada.

Sí que crida l’atenció, la veritat. L’any passat pugen i es classifiquen per a la copa i les semifinals de la lliga. Estan fent les coses molt bé, però com dius és un projecte, requereix temps. A l’estranger m’hi trobava molt bé i, sobretot, a França que és on hi he passat els millors anys a nivell esportiu i fora també. Hi estava molt bé però casa sempre és casa i quan em van explicar el projecte em va cridar molt l’atenció. Si no hagués sortit això de València segurament hauria estat uns anys més a fora perquè, quan tornes, hi estàs tan bé que tornar a marxar... No m’hi vaig pensar massa.

Va ser el millor que em podia passar: tot va anar a millor, la veritat. És un club molt estrany i peculiar i quan hi vaig signar ja havia demanat opinions i hi anava avisada, per moltes històries. Ja m’havia reunit amb el meu agent per deixar-lo per Nadal, perquè són qüestions que tu hi vas a treballar i fer el que t’agrada i hi ha interessos diferents. Al final vaig sortir abans, sobre el 10 de desembre, i abans de Nadal ja vaig poder jugar amb el Sopron, un partit d’Eurolliga i un de la lliga hongaresa.

Durant un temps moltes jugadores vam marxar perquè sortien les oportunitats de competir a més nivell. Però ara mires la selecció i som la meitat o més que estem aquí. Sempre ho dic, que sí que ens hem reforçat i que diuen que podrem competir per la lliga, però si mires Girona, Gernika, Salamanca... Serà més complicat guanyar-la però és una molt bona notícia: de mica en mica agafa el nivell que tenia fa sis o set anys.

La federació i els equips estan donant cada vegada més valor al bàsquet femení. El ressò que hi ha quan juguem un europeu o un mundial, anys enrere no el teníem. Les coses creixen i fem passos endavant. València fa aquest projecte vinculat amb els homes, he sentit que Unicaja també té pensat fer-ho i pot ajudar a fer créixer el femení.

Posa la pell de gallina: veure bàsquet femení en un pavelló ple i tan gran. I és el que volem nosaltres, a l’esport femení la gent s’hi enganxa després de veure’l per primer cop i potser no tenim les mateixes capacitats físiques però, per exemple, aquest partit de la final va ser un gran partit i és molt maco un pavelló ple. A València em diuen que s’emplena bastant, n’he vist algun i és un pavelló molt gran però espero que aquí i a molts clubs també pugui passar, això.

Bé, jo no dic que no puguem guanyar-los aquest any ja. El que sí sabem és que som moltes jugadores noves que ens hem d’arribar a conèixer bé. I el que sé segur és que aquest cap de setmana no estarem al nostre nivell. No hem competit tant a la pretemporada i veig el Girona més rodat però al final, a priori, em veig al mateix nivell que elles i Salamanca. Això és un projecte que cada any anirà a més i no és per dir-ho però tu agafes el roster i el nostre joc interior mateix, no sé si algun equip de la lliga el té. A part que són molt bones hi ha molta rotació a dins. Ens hem d’arribar a entendre i no vol dir que nom per nom l’equip ja guanyi. Girona i Salamanca ja tenen un nucli que es coneixen. O fins i tot jugadores ja hi havien estat, i saben com és el club. Això és un gran projecte i no hi ha pressa, com més aviat millor però sense la pressa que tinguin allà.

Físicament es notarà, són dos partits al màxim nivell per setmana. I pels viatges, però crec que ens ajudarà a fer que ens coneguem més. Com més competeixes, més ho fas i tenim una plantilla molt llarga: són dotze jugadores que poden jugar bons minuts perfectament. És un punt a favor nostre per no notar tant el cansament i no cal que una jugui 35 o 40 minuts.

El veig molt preparat i potser no per a una final a quatre però sí que el veig anant endavant, superant el grup. Tenen un equip molt bo en l’aspecte individual i amb bastant equilibri del joc interior i exterior. Fins i tot pivots que s’obren i poden jugar u contra u de cara, tirar... I cincs com Coulibaly que és molt forta a la zona i t’ajuda en atac i en defensa. L’Eurolliga és més exigent, és clar, que l’Eurocopa i la lliga femenina, però tenen un equip molt físic i crec que els anirà bé.

Allà ja fa 26 o 27 anys que ho fan. Crec que és una molt bona iniciativa, és important pel ressò que comentàvem abans: ajuntar tots els equips, fins i tot els àrbitres i tota la federació, un cap de setmana al mateix lloc. Fa que la gent en parli i espero que als partits també hi hagi força públic. És una bona manera de començar la lliga, hi estic acostumada de França que n’hi he viscut quatre i em sembla una bona idea.