FEB

“Com passa el temps”

Bàsquet. Laura Antoja recorda el debut de l’Uni en la Lliga Femenina a Salamanca: “Vam acabar molt contentes. Recordo que l’Anna Caula va portar el partit on volíem. Al final ens vam desfer”

“Com passa el temps [riu]... Sí va ser un debut per recor­dar, perquè és una pista molt emblemàtica de la com­pe­tició i, nosal­tres, érem el debu­tant en la Lliga Feme­nina i el Sala­manca, tot un refe­rent”, diu Laura Antoja (1,66m, 1977), la base titu­lar de l’Argon Uni Girona avui fa deu anys en el duel amb l’Ave­nida, el pri­mer rival de l’equip gironí (76-59) a LF. “Aque­lla pista és la més difícil de gua­nyar i se’ns posava molt com­pli­cat el debut però, tot i així, vam aca­bar molt con­ten­tes. Recordo que l’Anna Caula va por­tar el par­tit on volíem, que era a les poques pos­ses­si­ons perquè teníem lesi­o­na­des. Hi va haver pro­ble­mes amb les ame­ri­ca­nes i al final les d’aquí i les més joves van donar la talla i em van acom­pa­nyar en la lluita d’aquell par­tit, que va ser...” recorda, l’autora de 15 punts (3/3 tri­ples), amb 4 rebots i 11 de valo­ració en els 26 minuts que va jugar. “Al final ens vam des­fer, no teníem rota­ci­ons i el públic en aque­lla pista quan el mar­ca­dor és ajus­tat pres­si­ona molt” hi afe­geix la base de l’Uni aquell curs i el següent –50 par­tits amb 29 minuts de mit­jana.

“El tipus de joc que vam crear i sobre­tot les difi­cul­tats que els vam posar al prin­cipi ens dona­ven unes molt bones sen­sa­ci­ons per a aquell any. I va ser així”, afirma Laura Antoja sobre l’equip, que gua­nya­ria el seu pri­mer par­tit en el debut a casa –63-57 amb el Canoe, l’altre equip que havia pujat al maig a Bada­joz– i l’any en la Lliga Feme­nina en el cinquè lloc, com la tem­po­rada següent, amb un balanç de 13-13 els dos cops.

El pro­jecte

“Un club que encara no ha jugat mai en la Lliga Feme­nina el pri­mer any sem­pre és una sor­presa i pas­sen coses. A dins i a fora, als ves­ti­dors, als des­pat­xos... Tot és nou i tot es fa difícil i aquí va ser una experiència molt maca”, recorda amb un som­riure nostàlgic. Antoja va fit­xar després per l’Ave­nida i hi va jugar dues tem­po­ra­des cobrint la rotació de base amb Marta Xar­gay. “Estic molt con­tenta d’haver estat en aquest club com a juga­dora i com a fisi­o­te­ra­peuta després. Ara hi estic com a espec­ta­dora i per al que faci falta, sem­pre els ho he dit”, hi afe­geix. I és que en la seva pri­mera tem­po­rada sense jugar en l’aspecte pro­fes­si­o­nal, va gua­nyar la lliga des de la ban­queta: “He tin­gut la sort de viure aques­tes victòries.” Aquest maig pas­sat, la mares­menca no es va voler per­dre el segon títol de lliga de l’Uni i també va ser a Fon­ta­jau.

“Veig que el club tira enda­vant, és una pas­sada com està crei­xent i la ciu­tat s’hi ha entre­gat, per fi, després de gua­nyar aque­lla pri­mera lliga”. explica Laura Antoja sobre el que va ser el seu club, a qui pre­veu un futur esplèndid, en pri­mera per­sona: “Seguim crei­xent, estem a Europa i ara ja amb aspi­ra­ci­ons en la com­pe­tició més gran, que és l’Euro­lliga”. “Les ins­ti­tu­ci­ons i els socis i sobre­tot, sobre­tot, sobre­tot la gent que està als des­pat­xos” són els cul­pa­bles de l’èxit, segons una de les bases de referència del bàsquet català i esta­tal les dar­re­res dècades. Al país va jugar a l’UB Barça fins al 1999 i, després d’un any a l’Hos­pi­ta­let, tres al Sedis per tor­nar després dos anys més al club blau­grana. El 2006 va mar­xar per seguir jugant en la Lliga Feme­nina i va ini­ciar un peri­ple per Hon­dar­ri­bia, Rivas i Mann Fil­ter Sara­gossa. Un any a cada lloc abans de la seva arri­bada a Fon­ta­jau, dues tem­po­ra­des i, després, dues més a l’Ave­nida on va alçar el seu segon títol de lliga (2013), després del que havia gua­nyat el 2005.

LA DADA

50
partits
va jugar la base maresmenca, titular de l’equip els dos anys amb 29 minuts de mitjana.

La base de l’Uni, una figura imprescindible

Els deu anys del club gironí en la màxima categoria estatal s’expliquen en un tres i no res des de la posició de base. Anna Caula va confiar des del primer dia en l’experiència de Laura Antoja, dins i fora de la pista. L’ara portaveu del grup parlamentari d’ERC va trobar després en Noemí Jordana, actual vicepresidenta de l’Uni i que té el seu dorsal retirat a Fontajau, la figura ideal per liderar el creixement de l’equip i el club alhora. La retirada de l’osonenca el 2017 semblava posar punt final al poder de les directores de joc, però el setembre de fa dos anys Núria Martínez arribava a Fontajau i, l’estiu passat, era Laia Palau la que magnificava la figura de la base de l’Uni Girona, imprescindible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.