El projecte

“Un club que encara no ha jugat mai en la Lliga Femenina el primer any sempre és una sorpresa i passen coses. A dins i a fora, als vestidors, als despatxos... Tot és nou i tot es fa difícil i aquí va ser una experiència molt maca”, recorda amb un somriure nostàlgic. Antoja va fitxar després per l’Avenida i hi va jugar dues temporades cobrint la rotació de base amb Marta Xargay. “Estic molt contenta d’haver estat en aquest club com a jugadora i com a fisioterapeuta després. Ara hi estic com a espectadora i per al que faci falta, sempre els ho he dit”, hi afegeix. I és que en la seva primera temporada sense jugar en l’aspecte professional, va guanyar la lliga des de la banqueta: “He tingut la sort de viure aquestes victòries.” Aquest maig passat, la maresmenca no es va voler perdre el segon títol de lliga de l’Uni i també va ser a Fontajau.

“Veig que el club tira endavant, és una passada com està creixent i la ciutat s’hi ha entregat, per fi, després de guanyar aquella primera lliga”. explica Laura Antoja sobre el que va ser el seu club, a qui preveu un futur esplèndid, en primera persona: “Seguim creixent, estem a Europa i ara ja amb aspiracions en la competició més gran, que és l’Eurolliga”. “Les institucions i els socis i sobretot, sobretot, sobretot la gent que està als despatxos” són els culpables de l’èxit, segons una de les bases de referència del bàsquet català i estatal les darreres dècades. Al país va jugar a l’UB Barça fins al 1999 i, després d’un any a l’Hospitalet, tres al Sedis per tornar després dos anys més al club blaugrana. El 2006 va marxar per seguir jugant en la Lliga Femenina i va iniciar un periple per Hondarribia, Rivas i Mann Filter Saragossa. Un any a cada lloc abans de la seva arribada a Fontajau, dues temporades i, després, dues més a l’Avenida on va alçar el seu segon títol de lliga (2013), després del que havia guanyat el 2005.