“Com passa el temps”
Bàsquet. Laura Antoja recorda el debut de l’Uni en la Lliga Femenina a Salamanca: “Vam acabar molt contentes. Recordo que l’Anna Caula va portar el partit on volíem. Al final ens vam desfer”
“Com passa el temps [riu]... Sí va ser un debut per recordar, perquè és una pista molt emblemàtica de la competició i, nosaltres, érem el debutant en la Lliga Femenina i el Salamanca, tot un referent”, diu Laura Antoja (1,66m, 1977), la base titular de l’Argon Uni Girona avui fa deu anys en el duel amb l’Avenida, el primer rival de l’equip gironí (76-59) a LF. “Aquella pista és la més difícil de guanyar i se’ns posava molt complicat el debut però, tot i així, vam acabar molt contentes. Recordo que l’Anna Caula va portar el partit on volíem, que era a les poques possessions perquè teníem lesionades. Hi va haver problemes amb les americanes i al final les d’aquí i les més joves van donar la talla i em van acompanyar en la lluita d’aquell partit, que va ser...” recorda, l’autora de 15 punts (3/3 triples), amb 4 rebots i 11 de valoració en els 26 minuts que va jugar. “Al final ens vam desfer, no teníem rotacions i el públic en aquella pista quan el marcador és ajustat pressiona molt” hi afegeix la base de l’Uni aquell curs i el següent –50 partits amb 29 minuts de mitjana.
“El tipus de joc que vam crear i sobretot les dificultats que els vam posar al principi ens donaven unes molt bones sensacions per a aquell any. I va ser així”, afirma Laura Antoja sobre l’equip, que guanyaria el seu primer partit en el debut a casa –63-57 amb el Canoe, l’altre equip que havia pujat al maig a Badajoz– i l’any en la Lliga Femenina en el cinquè lloc, com la temporada següent, amb un balanç de 13-13 els dos cops.
El projecte
“Un club que encara no ha jugat mai en la Lliga Femenina el primer any sempre és una sorpresa i passen coses. A dins i a fora, als vestidors, als despatxos... Tot és nou i tot es fa difícil i aquí va ser una experiència molt maca”, recorda amb un somriure nostàlgic. Antoja va fitxar després per l’Avenida i hi va jugar dues temporades cobrint la rotació de base amb Marta Xargay. “Estic molt contenta d’haver estat en aquest club com a jugadora i com a fisioterapeuta després. Ara hi estic com a espectadora i per al que faci falta, sempre els ho he dit”, hi afegeix. I és que en la seva primera temporada sense jugar en l’aspecte professional, va guanyar la lliga des de la banqueta: “He tingut la sort de viure aquestes victòries.” Aquest maig passat, la maresmenca no es va voler perdre el segon títol de lliga de l’Uni i també va ser a Fontajau.
“Veig que el club tira endavant, és una passada com està creixent i la ciutat s’hi ha entregat, per fi, després de guanyar aquella primera lliga”. explica Laura Antoja sobre el que va ser el seu club, a qui preveu un futur esplèndid, en primera persona: “Seguim creixent, estem a Europa i ara ja amb aspiracions en la competició més gran, que és l’Eurolliga”. “Les institucions i els socis i sobretot, sobretot, sobretot la gent que està als despatxos” són els culpables de l’èxit, segons una de les bases de referència del bàsquet català i estatal les darreres dècades. Al país va jugar a l’UB Barça fins al 1999 i, després d’un any a l’Hospitalet, tres al Sedis per tornar després dos anys més al club blaugrana. El 2006 va marxar per seguir jugant en la Lliga Femenina i va iniciar un periple per Hondarribia, Rivas i Mann Filter Saragossa. Un any a cada lloc abans de la seva arribada a Fontajau, dues temporades i, després, dues més a l’Avenida on va alçar el seu segon títol de lliga (2013), després del que havia guanyat el 2005.
LA DADA
La base de l’Uni, una figura imprescindible
Els deu anys del club gironí en la màxima categoria estatal s’expliquen en un tres i no res des de la posició de base. Anna Caula va confiar des del primer dia en l’experiència de Laura Antoja, dins i fora de la pista. L’ara portaveu del grup parlamentari d’ERC va trobar després en Noemí Jordana, actual vicepresidenta de l’Uni i que té el seu dorsal retirat a Fontajau, la figura ideal per liderar el creixement de l’equip i el club alhora. La retirada de l’osonenca el 2017 semblava posar punt final al poder de les directores de joc, però el setembre de fa dos anys Núria Martínez arribava a Fontajau i, l’estiu passat, era Laia Palau la que magnificava la figura de la base de l’Uni Girona, imprescindible.
