Jordi Trias anuncia la seva retirada
Bàsquet. L’aler pivot gironí, a punt de fer 39 anys, ha jugat a tots els grans clubs catalans i posa punt i final a dues dècades com a professional
Jordi Trias (Girona, 1980) ha anunciat aquest matí a través de les xarxes socials que posa punt i final a la seva etapa esportiva. Format a les categories inferiors del Sant Josep i del CB Girona, ha estat dues dècades com a jugador professional. Després d’estar un curs (2001-02) a la lliga LEB en les files de l’Etosa Múrcia, va debutar a la lliga ACB amb el Casademont Girona (2002-04). Tot i que va fitxar pel Barça el 2004, va tornar al seu club d’origen a mitja temporada per poder disposar de més minuts. El 2005 torna al club blaugrana, aquest cop si amb la plena confiança del tècnic Dusko Ivanovic. Pepu Hernández el va convocar per a la preselecció espanyola del mundial del Japó 2006, però a última hora va ser un dels descartats. En la temporada 2006-07 va assolir el títol de la copa del Rei amb el Barça i va ser escollit el jugador més valuós del partit. El 2010 va tancar la seva etapa al Barça i va iniciar un periple que el va portar pel DKV Joventut, l’Andorra, el València, el Barça B, el Bàsquet Manresa i el Bàsquet Girona, a la LEB Plata, on ha fet la quadratura del cercle.
Aquest és el llarg fil de Twitter on ha anunciat la seva retirada:
“Després de 30 anys jugant a bàsquet dels quals 20 han estat com a professional, crec que és un bon moment per finalitzar aquesta etapa. Realment és complicat fer-ho, mentre escric aquestes línies em sento estrany i nostàlgic amb una sensació que no havia tingut abans. Escrivint, em venen records de la meva infància que pensava tenia del tot oblidats, records botant pel carrer mentre anava cap a casa, de quan es posava a ploure mentre estava llençant a la cistella del parc, i considerava que la pluja i arribar moll no era motiu suficient per treure’m de la pista ja que aquella il·lusió per jugar va aparèixer ben aviat. La vida et fa veure que tota prioritat o etapa per molt fantàstica que hagi estat acaba per obrir-ne d’altres també emocionants. Començant per la meva família que ha crescut als últims anys i la retirada em dóna la possibilitat d’estar més al seu costat.
Gràcies, Bàsquet, per ajudar-me a créixer i a agafar confiança en mi mateix per convertir-me en l’home i pare que sóc avui De tot el que m’has donat, el millor que m’emporto de tots aquests anys són, sens dubte, les persones excepcionals que m’has permès conèixer, alguns dels quals, com ja saben, seran Amics per tota la vida i aquí em tindran pel que necessitin. Us dono les gràcies per aquesta amistat.
Vull agrair als jugadors, entrenadors, cos tècnic, empleats, periodistes, agents i àrbitres, que tants moments hem compartit. I com no, moltes gràcies als aficionats que m’heu fet sentir molt estimat. Sempre he intentat ser un jugador de Club, positiu en qualsevol situació i donant el màxim de mi a la pista.
Gràcies a tots els Clubs que m’han permès fer realitat aquest Somni: - Començant pel CASADEMONT GIRONA, aleshores l’equip de la meva ciutat on vaig debutar a l’ACB davant la meva família i amics i que encara avui m’és impossible oblidar la pell de gallina que vaig sentir en el moment de trepitjar la pista per primer cop.
- Al MURCIA, on hi vaig estar cedit un any i vaig madurar molt com a persona i professional.
- Al BARÇA, per demostrar-me que els somnis amb il·lusió i passió es poden fer realitat. Un Club d’una magnitud tan gran que sempre va ser emocionant vestir aquesta samarreta per tot el que representa i on vaig arribar en el punt més àlgid de la meva carrera.
- També poder jugar a un Club de la història de la “PENYA”, on ben segur té una de les millors canteres d’Europa.
- A l’ANDORRA, per poder contribuir al creixement d’un projecte que a dia d’avui ja ha aconseguit consolidar-se totalment a l’ACB.
- Al VALENCIA, una organització amb una estructura fantàstica on se’m va donar la opció de tornar a competir pels objectius més alts.
- Al BARÇA B, que em va fer reviure moments del meu passat, ajudant amb la meva experiència a joves amb futur i ganes de triomfar.
- Al MANRESA, per un any inoblidable i molt emotiu acabant d’una manera perfecte aconseguint l’ascens a la lliga ACB.
- I finalment al BÀSQUET GIRONA per acabar jugant a casa meva, allà on tot va començar, i on segur el Club continuarà creixent i els gironins ens sentim i sentirem molt orgullosos. Gràcies de tot cor a la meva família que us he tingut al meu costat en els bons i no tan bons moments, i sobretot per fer-me sentir que el bàsquet era això, un joc per ser feliç.
I a tu Anna, la meva “Anna”, que sempre t’has preocupat per mi ajudant-me en tot el que comporta aquesta professió, adaptant-te a cada circumstància: que si abans del partit he de dinar a aquesta hora, que si he de descansar a aquesta altra... fent teves aquestes rutines com si fossin per a tu mateixa, tot per tal de que jo estigués el més preparat possible per jugar.
I acabo aquesta carta amb la meva filla petita volent pujar a la meva falda com si notés que la necessito, enviant-me un missatge dient que a partir d’ara els meus pròxims partits són ELLES. GRÀCIES DE TOT COR.”