11

anys

que l’Uni­caja no era fina­lista

El Martín Car­pena viurà aquesta tarda (18.30 h, Movis­tar) la final entre el Madrid i l’Uni­caja. L’equip mala­gueny, l’amfi­trió, té una opor­tu­ni­tat única després d’onze tem­po­ra­des sense arri­bar a una final. I ho va fer després d’atro­pe­llar el Mora­Banc. Ningú de l’Andorra va mar­xar ahir con­tent del pavelló. Ningú al Prin­ci­pat s’espe­rava el cor­rec­tiu a l’equip –der­rota més àmplia del curs, davant dels 31 punts a la pista del Madrid (91-60)– però el balanç en fred és molt posi­tiu. Les cri­a­tu­res quan crei­xen a vega­des s’expo­sen a pata­ca­des, cai­gu­des i alguna bufe­tada, com la d’ahir, però tot ple­gat ser­veix per con­ti­nuar crei­xent. L’eli­mi­nació no tapa els pas­sos enda­vant que està fent el Mora­Banc ja con­so­li­dat entre els millors de l’ACB, fix a Europa i que ha dis­pu­tat per pri­mera vegada unes semi­fi­nals de copa. Tot això sense Jeli­nek, a Andorra amb gal­te­res.

La semi­fi­nal ha començat ja amb una posada en escena que no era la desit­jada amb un Uni­caja més for­jat en bata­lles d’aquesta mag­ni­tud. No tant pels juga­dors, sinó com a club encara que fes més d’una dècada que no arri­bava a la cita. El Mora­Banc va fer un pas més per con­ti­nuar crei­xent.

La posada en escena no va ser l’ade­quada perquè amb Jaime Fernández de líder els mala­guenys van sor­tir amb dues mar­xes més que els andor­rans. Els de Casi­miro van aga­far deu punts de renda que després en serien vint i en el des­cans tot estava deci­dit (48-30). Que­dava tot el segon temps però un equip ja estava llançat en con­fiança i l’altre ja anava a remolc i tenia mol­tes coses a cor­re­gir.

En el ter­cer quart es va veure ràpida­ment que l’Uni­caja ja era impa­ra­ble i amb un joc coral en atac, inten­si­tat i inten­si­tat defen­siva va neu­tra­lit­zar qual­se­vol reacció andor­rana. Al final del matx Ibon Navarro va fer debu­tar el jove Rai­mon Car­rasco.